La pròstata és la glàndula reproductiva masculina que participa bàsicament en la producció de líquid seminal. Com totes les peces del cos humà no deixa de ser un instrument portentós, tant per la seva funcionalitat com per la seva utilitat, però malgrat aquestes qualitats, amb el pas dels anys es pot deteriorar i generar alguns problemes de salut i, fins i tot, agreujar-se amb l’aparició del càncer. La pròstata és una glàndula situada a la sortida de la bufeta en la qual desemboquen els conductes deferents que provenen dels testicles. És, per tant, una glàndula reproductiva masculina que participa bàsicament en la producció del semen.

Aquest òrgan, amb el pas dels anys, igual que les demés peces del cos humà, es pot anar deteriorant i entrant en fases clíniques preocupants, que cal controlar. La primera és quan el creixement fisiològic de la pròstata dificulta el buidatge de la bufeta. És la fase que es coneix com a hipertròfia prostàtica. Comença amb símptomes que els uròlegs anomenen “símptomes de buidat”, que és la disminució de força i aflorament del raig de l’orina, produint la sensació de buidatge incomplet, per tant, cal fer força per poder orinar.

A mesura que aquesta dolença va evolucionant, solen aparèixer els símptomes al revés, que s’anomenen “d’ompliment” , o sigui, micció imperiosa, freqüència per anar a orinar, certa coïssor a la uretra, necessitat d’orinar vàries vegades durant la nit i, en ocasions, incontinència.

    Si no es prenen mesures en aquesta fase, pot acabar provocant infecció i, fins i tot, deteriorament de la funció renal. Un altre menyscabament més greu es produeix quan no es prenen les mesures oportunes, llavors a la glàndula prostàtica hi apareixent cèl·lules canceroses.

Arribat aquest cas, s’ha de seguir un tractament farmacològic, controlat per l’uròleg i, si la situació no millora, prescriurà el tractament quirúrgic.

Pel que fa al càncer de pròstata, la situació és completament diferent. El càncer de pròstata no dona cap símptoma fins que la malaltia no està avançada o no afecta a l’òrgan. Per tant, en aquest cas és necessari detectar la malaltia prostàtica, que es fa amb un tacte rectal, una analítica sanguínia amb determinació de PSA i una ecografia. És convenient fer la prospecció del càncer de pròstata a partir dels 50 anys, o abans, si es coneixen antecedents hereditaris.

Com ocorre amb totes les malalties, el tractament més efectiu del càncer de pròstata es la detecció precoç, ja que fer-ho en els inicis permet fer tractaments altament curatius. No obstant això, la cirurgia és el tractament que millor funciona, malgrat hi ha metges que han suggerit la possibilitat de tractar el càncer de pròstata per mitjans alimentaris i complements vitamínics, que a la fi no deixen de ser un tractament de baixa intensitat 

De totes maneres, cal recordar que la millor prevenció del càncer de pròstata radica en el diagnòstic precoç i, en casos avançats, en la intervenció quirúrgica.