La reina, figura regnant dels escacs
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El valencià Francesc Vicent, nascut a Sogorb (Castelló de la Plana), va escriure un llibre l’any 1495 amb el títol Llibre dels jochs partitis dels schacs, que va canviar per a sempre el reglament del joc en introduir en el tauler la figura de la reina.
Francesc Vicent fou un jueu convers que visqué durant anys a la regió valenciana i de cop i volta va desaparèixer després de la publicació del llibre per reaparèixer l’any 1506 a Itàlia, a la cort dels Ferrara. Ho confirma el mestre italià A. Sanvito, de la cort de Lucrècia Borja, quan parla d’un “maestro Francesco Spagnolo maestro di scachi”.
Aquell llibre avui està perdut i es busca amb ansietat des de fa anys. Es tracta d’un incunable escrit en català del segle XV, que va canviar del tot la concepció del joc de taula.
Fins aquell segle, els escacs introduïts pels àrabs a Europa tenien com a peça principal l’alferza (el cavall), peça que només tenia moviments curts en diagonal. En canvi la introducció de la reina, la peça que podia realitzar tots els moviments tant en línia de llargada com en diagonal passant per damunt de tots els quadrets que troba en els recorreguts, és a dir, tots, menys fer el del salt del cavall, acabà sent la peça principal per fer guanyar la partida. Degut a aquesta troballa, del joc dels escacs no se’n podrà dir masclista, ja que la seva peça fonamental és una dama.
Tot i que aquest llibre ha de ser una joia, ningú no sap on és, s’ignora on ha anat a parar. Per tant, la seva cerca ha creat una obsessió en el món dels escacs, tant, que bibliòfils, filòlegs i historiadors hi van al darrere amb delit.
Se sap que en l’època moderna un exemplar del llibre es trobava al monestir de Montserrat. L’any 1796 era a la biblioteca custodiat pels monjos. Cap a la meitat del XIX, els benedictins explicaren que les tropes de Napoleó havien cremat la biblioteca l’any 1811 i també que se n’havien emportat un bon nombre d’exemplars incunables. Suposadament en els volums cremats o robats hi hauria el llibre de Vicent. Se sap també que un monjo pogué salvar alguns volums dels quals un terç ja han estat restituïts a Montserrat, però no hi figura el tan buscat llibre. És a dir, se n’ha perdut la pista. Malgrat tot, se sap que un exemplar el tingueren a les mans alguns coneguts llibreters catalans del segle XX.
El tarragoní Josep Pin i Soler, literat, prosista i traductor, hi té a veure, en aquella història. En una carta que el llibreter Antoni Palau i Dulcet va dirigir al català resident a Nova York Joan Ventura i Sureda, se’n donen pistes molt importants en dir que els estudiosos Pin i Soler i Pau Font de Rubinat el tingueren a les mans.
El montblanquí Palau i Dulcet també explica que el llibreter de Barcelona Salvador Babra va oferir aquest exemplar a un col·leccionista dels Estats Units que, suposadament, va arribar a Barcelona en un iot, va pagar el preu que li van demanar i va retornar als Estats Units. Aquesta transacció es degué produir cap allà a l’any 1913. Per abundar més en l’afer, es diu que el milionari John G. White, propietari de la biblioteca d’escacs més nombrosa del món, s’ajusta perfectament al descrit per Palau. A més, s’ha localitzat la correspondència que White i Babra mantingueren per tancar l’operació, i que el preu demanat pel llibreter català foren dos mil francs de l’època. En cas que l’hagués comprat el nord-americà, sembla que el llibre hauria d’estar allí, però tampoc no figura a la Biblioteca Pública de Cleveland, la qual acollí els fons de White. No obstant, podria donar-se el cas també que s’hagués catalogat malament i que s’hagués arxivat allí amb un altre títol i classificat amb una temàtica diferent. En aquest cas seria qüestió de buscar i rebuscar.
Pels motius exposats, agafa força la hipòtesi que el llibre de Vicent pugui ser als Estats Units mal catalogat. Per tant, cal confiar que tard o d’hora aquest incunable de gran valor aparegui un dia.
És tant l’interès que els estudiosos tenen en el llibre de Vicent, que els llibreters valencians han creat un premi internacional per a la seva recerca dotat amb 18.000 euros per a qui faciliti una referència per a la seva troballa.
Francesc Vicent fou un jueu convers que visqué durant anys a la regió valenciana i de cop i volta va desaparèixer després de la publicació del llibre per reaparèixer l’any 1506 a Itàlia, a la cort dels Ferrara. Ho confirma el mestre italià A. Sanvito, de la cort de Lucrècia Borja, quan parla d’un “maestro Francesco Spagnolo maestro di scachi”.
Aquell llibre avui està perdut i es busca amb ansietat des de fa anys. Es tracta d’un incunable escrit en català del segle XV, que va canviar del tot la concepció del joc de taula.
Fins aquell segle, els escacs introduïts pels àrabs a Europa tenien com a peça principal l’alferza (el cavall), peça que només tenia moviments curts en diagonal. En canvi la introducció de la reina, la peça que podia realitzar tots els moviments tant en línia de llargada com en diagonal passant per damunt de tots els quadrets que troba en els recorreguts, és a dir, tots, menys fer el del salt del cavall, acabà sent la peça principal per fer guanyar la partida. Degut a aquesta troballa, del joc dels escacs no se’n podrà dir masclista, ja que la seva peça fonamental és una dama.
Tot i que aquest llibre ha de ser una joia, ningú no sap on és, s’ignora on ha anat a parar. Per tant, la seva cerca ha creat una obsessió en el món dels escacs, tant, que bibliòfils, filòlegs i historiadors hi van al darrere amb delit.
Se sap que en l’època moderna un exemplar del llibre es trobava al monestir de Montserrat. L’any 1796 era a la biblioteca custodiat pels monjos. Cap a la meitat del XIX, els benedictins explicaren que les tropes de Napoleó havien cremat la biblioteca l’any 1811 i també que se n’havien emportat un bon nombre d’exemplars incunables. Suposadament en els volums cremats o robats hi hauria el llibre de Vicent. Se sap també que un monjo pogué salvar alguns volums dels quals un terç ja han estat restituïts a Montserrat, però no hi figura el tan buscat llibre. És a dir, se n’ha perdut la pista. Malgrat tot, se sap que un exemplar el tingueren a les mans alguns coneguts llibreters catalans del segle XX.
El tarragoní Josep Pin i Soler, literat, prosista i traductor, hi té a veure, en aquella història. En una carta que el llibreter Antoni Palau i Dulcet va dirigir al català resident a Nova York Joan Ventura i Sureda, se’n donen pistes molt importants en dir que els estudiosos Pin i Soler i Pau Font de Rubinat el tingueren a les mans.
El montblanquí Palau i Dulcet també explica que el llibreter de Barcelona Salvador Babra va oferir aquest exemplar a un col·leccionista dels Estats Units que, suposadament, va arribar a Barcelona en un iot, va pagar el preu que li van demanar i va retornar als Estats Units. Aquesta transacció es degué produir cap allà a l’any 1913. Per abundar més en l’afer, es diu que el milionari John G. White, propietari de la biblioteca d’escacs més nombrosa del món, s’ajusta perfectament al descrit per Palau. A més, s’ha localitzat la correspondència que White i Babra mantingueren per tancar l’operació, i que el preu demanat pel llibreter català foren dos mil francs de l’època. En cas que l’hagués comprat el nord-americà, sembla que el llibre hauria d’estar allí, però tampoc no figura a la Biblioteca Pública de Cleveland, la qual acollí els fons de White. No obstant, podria donar-se el cas també que s’hagués catalogat malament i que s’hagués arxivat allí amb un altre títol i classificat amb una temàtica diferent. En aquest cas seria qüestió de buscar i rebuscar.
Pels motius exposats, agafa força la hipòtesi que el llibre de Vicent pugui ser als Estats Units mal catalogat. Per tant, cal confiar que tard o d’hora aquest incunable de gran valor aparegui un dia.
És tant l’interès que els estudiosos tenen en el llibre de Vicent, que els llibreters valencians han creat un premi internacional per a la seva recerca dotat amb 18.000 euros per a qui faciliti una referència per a la seva troballa.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres