25 anys d’Arrels Cristianes
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El 27 de desembre del 2010 es van complir 25 anys del document Arrels Cristianes de Catalunya. Em sembla oportú parlar-ne, pels moments actuals, ja que el text —com assenyalen els entesos— es va incorporar com un apèndix de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense, celebrat el 1995.
El contingut d’Arrels, ha estat criticat discutit i magnificat. La coincidència amb la sentència de l’Estatut va anar bé perquè se’n tornés a parlar. A banda del tema de la fe dins l’àmbit de la realitat nacional de Catalunya, també parla d’altres temes; des de com s’ha d’exercir la pastoral, fins al treball amb els més marginats. Hi ha llibres que en parlen, en commemorar l’aniversari d’aquesta comunicació.
Es recorda que la importància d’aquest document de pastoral dels anys 80, la té perquè no se n’ha escrit cap altre de semblant a aquest, ni ara i menys anterior. Fet que, si volguéssim trobar-ne un a l’estil d’aquest, ens portaria a recórrer al passat en l’etapa de Torres i Bages. El debat públic que ha suscitat, ha estat perquè tractava temes, més enllà de l’esfera estrictament eclesial.
Enfront dels canvis produïts per la societat actual, potser es veuria la necessitat d’actualitzar-lo, però corre el perill de perdre l’essència, per causa d’un estatus d’involució intermitent, que alguns sectors reprodueixen en el món eclesial. Així, doncs, també podria passar pel que fa al Concili Vaticà II, que ara fa 50 anys del seu inici, que correria el risc, si es tornés a escriure, d’anar cap enrere. Amb tot, avui s’han publicat comunicats, però de no tant prestigi com Arrels Cristianes, però sí també importants. Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, que va ser la carta pastoral de la Tarraconense, de l’any 2007, amb motiu del 125è aniversari que la Mare de Déu de Montserrat fou declarada Patrona de Catalunya, amb una visió més actual, intentà donar resposta a temes del temps que vivim. Trobem en el seu contingut les qüestions com: laïcitat, una església oberta cap enfora, nous plantejaments socials... realitats que no estaven presents farà 25 anys.
En ambdós documents, hi trobem l’empremta del bisbe Carrera, que va morir el 2008. Personalitat emblemàtica, significada en la pastoral de renovació de l’església catalana. Però ara per ara, constatem que si no és per millorar el missatge del document que fou Arrels Cristianes de Catalunya, per tal que el seu ressò i rellevància que ens ha donat durant 25 anys, i més, es repeteixi, si això no ha de passar, val més no tocar-lo perquè encara l’espatllaríem.
El contingut d’Arrels, ha estat criticat discutit i magnificat. La coincidència amb la sentència de l’Estatut va anar bé perquè se’n tornés a parlar. A banda del tema de la fe dins l’àmbit de la realitat nacional de Catalunya, també parla d’altres temes; des de com s’ha d’exercir la pastoral, fins al treball amb els més marginats. Hi ha llibres que en parlen, en commemorar l’aniversari d’aquesta comunicació.
Es recorda que la importància d’aquest document de pastoral dels anys 80, la té perquè no se n’ha escrit cap altre de semblant a aquest, ni ara i menys anterior. Fet que, si volguéssim trobar-ne un a l’estil d’aquest, ens portaria a recórrer al passat en l’etapa de Torres i Bages. El debat públic que ha suscitat, ha estat perquè tractava temes, més enllà de l’esfera estrictament eclesial.
Enfront dels canvis produïts per la societat actual, potser es veuria la necessitat d’actualitzar-lo, però corre el perill de perdre l’essència, per causa d’un estatus d’involució intermitent, que alguns sectors reprodueixen en el món eclesial. Així, doncs, també podria passar pel que fa al Concili Vaticà II, que ara fa 50 anys del seu inici, que correria el risc, si es tornés a escriure, d’anar cap enrere. Amb tot, avui s’han publicat comunicats, però de no tant prestigi com Arrels Cristianes, però sí també importants. Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, que va ser la carta pastoral de la Tarraconense, de l’any 2007, amb motiu del 125è aniversari que la Mare de Déu de Montserrat fou declarada Patrona de Catalunya, amb una visió més actual, intentà donar resposta a temes del temps que vivim. Trobem en el seu contingut les qüestions com: laïcitat, una església oberta cap enfora, nous plantejaments socials... realitats que no estaven presents farà 25 anys.
En ambdós documents, hi trobem l’empremta del bisbe Carrera, que va morir el 2008. Personalitat emblemàtica, significada en la pastoral de renovació de l’església catalana. Però ara per ara, constatem que si no és per millorar el missatge del document que fou Arrels Cristianes de Catalunya, per tal que el seu ressò i rellevància que ens ha donat durant 25 anys, i més, es repeteixi, si això no ha de passar, val més no tocar-lo perquè encara l’espatllaríem.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres