Montblanquinisme i catalanisme són dos sentiments amb els quals em sento perfectament identificat. El primer sempre ha pesat més que el segon, i crec que així ho he acreditat en la meva trajectòria política contribuint molt directament en la creació d’Agrupament Catalanista de Montblanc, com sabeu una candidatura on el tret més característic és la  suma de diferents sensibilitats polítiques de la Vila Ducal.

Al mateix temps sóc dels que creu que el nostre país viu un moment històric i profundament important. Potser el més important des de la transició democràtica. Els meus anhels van en la mateixa direcció que els de la majoria de catalans i catalanes i desitjo tenir ben aviat un estat propi i lliure, amic i respectuós amb tots els seus socis europeus, i sobretot amb Espanya.

Per motius laborals em toca viatjar sovint a l’estranger, principalment, a França, i us puc ben assegurar que la internacionalització del que passa a Catalunya és també un fet important. Fa tant sols uns mesos, els catalans érem uns espanyols més. Avui és diferent, el fet català és ben present a la premsa europea i la ciutadania sent curiositat del que està passant. La idea que pot néixer un nou país comença a arrelar.

Convé doncs fer reflexions serenes.

Catalunya ha de madurar i ha de perfeccionar els seus sistemes polítics per fer-los més eficaços, transparents i participatius evolucionant cap una cultura política més propera al ciutadà. El model tradicional de dretes i esquerres ha de donar pas a moviments més transversals. M’agrada el sistema polític francès on els alcaldes de les ciutats importants són al mateix temps diputats i contribueixen directament en l’organització estatal. Crec que és molt important que el ciutadà se senti ben representat, que pugui acudir a qui ha votat.

També és sabuda, i no me n’he amagat mai, la meva simpatia pel president Mas, crec que ha tingut molt de coratge de facilitar que s’obrís la llauna que porta a tot aquest procés. Crec en la seva honorabilitat, i no m’agraden les arbúcies que ens arriben des de la caverna mediàtica madrilenya. Estic convençut que serà el primer president de la República Catalana. Des d’aquí li desitjo tota la sort en el projecte de país que n’estic segur liderarà amb seny i rigor democràtic. Només em fan patir dues coses, d’una banda els tics espanyolistes d’en Duran i Lleida, i, baixant a un terreny més local, la poca dedicació que observo de Convergència cap a les nostres comarques. Crec que no han fet prou bé els deures.

La Conca ha estat una comarca amb una manca de representativitat molt important en els darrers anys. Montblanc encara ho ha viscut amb més greuge, i des de les èpoques més brillants d’en Josep Gomis patim molt aquesta orfandat política. I amb això no vull pas menysprear la tasca d’altres montblanquins o conquencs que han gaudit d’alguna d’aquestes representacions. Simplement vull il·lustrar que un territori hauria d’estar sempre representat.

L’altre gran montblanquí que ha donat la nostra comarca en els darrers 25 anys és el Pep Andreu. Alcalde, conseller comarcal, senador, diputat a les Corts a Madrid i espero que des del proper 25 de novembre, diputat al Parlament de Catalunya. Serà amb tota probabilitat la persona que podrà representar més directament les nostres terres i els nostres interessos.

Si es pogués partir el vot, he de confessar que en dipositaria la meitat pel president, i l’altra pel meu alcalde. Sóc dels que penso que al país li convé que els partits catalanistes, CiU, ERC, i els que s’hi vulguin sumar, haurien de fer un pas endavant i deixar de banda les seves disputes històriques, doncs crec que la societat els encomanarà que construeixin un nou país. Estaria bé que nasqués almenys en esperit l’Agrupament Catalanista de Catalunya.

Per totes aquestes reflexions, he de reconèixer que m’estira la terra i el convenciment de les possibilitats d’en Pep Andreu, perquè el conec, perquè sé què porta dins, perquè visc i aprenc d’ell com s’estima aquestes contrades, en definitiva... perquè hi confio.

Insisteixo: A Montblanc, a la Conca, al Camp i a les Terres de l’Ebre ara toca Pep Andreu.