Del que s’ha dit del pontificat de Benet XVI, que ha estat un continuista i contrareformista, segons analistes. Com que hauria calgut una aplicació més plena del Concili Vaticà II. O més comprensió per la teologia de l’alliberament, entre altres... Fet que ha portat a comentar per altres bandes que, tot i havent tingut llums, també ha tingut ombres. Fenomen normal en tota obra humana, i més en l’exercici de quelcom tan complex com és el govern de l’Església catòlica.

Ha parlat en contra dels abusos del capitalisme, ha demanat perdó i ha acceptat la realitat de les limitacions humanes.
Obertura amb el món jueu. Obertura i comprensió amb el món musulmà. Ha parlat a bastament de la solidaritat amb els pobles. Són constants les referències i la solidaritat amb els més pobres. Sabem de bona tinta que estimava Catalunya. Queda de manifest la seva personalitat intel·lectual com un dels grans pensadors religiosos dels últims temps.

Tot i entrant en l’aura de conservador, en el conclave de 2006 va sortir elegit papa perquè tenia tots els nombres per ser-ho. Ja que era un gran coneixedor de l’estructura vaticana. Però hagué d’agafar el timó per redreçar-la. Féu la destitució de més setanta bisbes  en els últims anys pels efectes de la pederàstia... Escàndols que ferien seriosament la credibilitat de l’Església. En això fou radical. Les filtracions d’informacions del Vaticà. Les tensions pròpies de la cúria vaticana. Les transformacions de la societat mundial... Tot plegat ha afectat la salut d’un papa que, tant per edat com per la complexitat dels problemes, l’han portat, correctament a la renúncia.

En el llibre: Llum del món deixava clar que un papa podia dimitir si considerava que no tenia forces físiques, psíquiques i mentals per continuar amb la responsabilitat. Aquest acte ha esta valorat perquè aporta el valor de la transformació eclesial que encara no sabem quins resultats en el futur podrà tenir. Però que d’entrada aquest gest ho capgira tot. Què pot passar després d’aquesta acció de renúncia que fins ara semblava impossible?

De sobte, estableix la pròpia temporalitat en la primacia romana i obre pas a una nova comprensió dels càrrecs de responsabilitat dins el si de l’Església. Amb aquesta renúncia papal s’inicia una etapa, interessant,en la qual el centre de l’actitud eclesial transmet al món el testimoni de la coherència d’allò que es predica i el que es fa. Aquest és un bon llegat de Joseph Razinguer, Benet XVI.