Imbuïts per la paraula d’un evangeli de Dijous Sant, hem sortit del santuari marià. Ens hem enfilat al turó immediat de la torre de guaita. Des de l’alçària, la creació manifesta d’un canvi de natura; tot un símbol. Ens porta la lectura a la més poètica narrativa del temps. Al nord, encara la nuvolada fosca pertorba el paisatge. Un horitzó de penats reflecteix en el nostre ànim: l’últim sopar, pregària de soledat a l’hort de Getsemaní. Passió i mort... Aquests són els pensaments que discorren i es propicien. Els amics malats, la manca d’un sou digne, l’habitatge, els preferents... tot el seu patiment... Aquest paral·lelisme amb el Crist... Tota una significació.

Al sud els últims raigs de sol sobre la geometria dels paratges i el seu poblament posa de relleu la verdor dels seus camps i boscos; amb diverses variants de colors combinats, i tonalitats del verd predominant. El discurs és de didàctica pedagògica,  el que es desprèn; s’hi veu quelcom més. És la coloració del Regne, un preludi del que vindrà serà nou.

Al nord el dia que s’acaba, avançat per la fosca d’un dia gris i ple de núvols. Però al sud, car el jorn que també fineix  anuncia un nou temps, malgrat  la llum solar  és  esmorteïda pel cap tard de la tarda, el sol ha estat diferent,  s’hi ha vist un bri de canvi... de variació.

Vingui a nosaltres el vostre regne... regne de pau, amor... La planura del paisatge explicava aquest sentit...tot està a punt per a la transformació biològica amb la seva saviesa... Si l’home no irromp de manera brusca... encara hi haurà primavera.

Quin contrasentit parlar de l’home que trenca, més que construeix. L’ego en aquest espai de pensament no té cabuda... En la pregària comunitària del parenostre, hem vist que el referent és de comunió. El pronom nosaltres es repeteix. El cimal de la súplica amb comunitat esdevé l’eucaristia, equival a acció de gràcies. Un referent per refer la paraula que ens relaciona. El memorial de l’últim sopar ens apropa.

La interpretació de la imatge geogràfica ens ha permès relacionar home, paisatge i el preludi de la pasqua de resurrecció; tot un símbol de transformació.  Res ha passat desapercebut.

La simbologia en el món religiós és concep com un llenguatge important. Cal estar oberts per percebre’l

Bona Pasqua!