En el diari El Punt Avui del dilluns 24 de setembre, en l’apartat de Cultura i Espectacles hi ha una notícia del periodista Jaume Vidal que ens informa que sortirà una nova versió d’aventures del popular reporter Tintín. I ens diu que s’editarà en dialectes i idiomes de l’Estat espanyol: valencià, castúo, aragonès, aranès, basc i gallec. No parla del català perquè la versió en qüestió ja està publicada de fa temps, entre altres títols, així com en castellà.

Puc dir que la idea m’ha alegrat; allò que no s’aconsegueix amb els grans, arribarà amb els més jovenets. Perquè una llengua, si es dona a conèixer i s’educa des de la infància, es recupera, i també la seva identitat. Més endavant, la literatura de llibres benefactors pot acabar d’arrodonir el sentiment.

No fa gaires dies que en un viatge pels Pirineus d’Aragó ens va complaure la visita de l’Alt Gàllego, la vall de Tena i el Sobrarb, un seguit de comarques on la parla aragonesa encara es fa servir, tot i que no tothom en manté la mateixa consciència i per això el castellà s’hi ha anat implantant. 

La iniciativa conjunta de Trilita Ediciones d’Albert Mestres i de Zephyrum Ediciones ha estat bona idea, perquè han obtingut l’autorització de l’empresa Moulinsart, que en gestiona els drets i els ha permès portar-ho a terme. Hem de tenir en compte que primerament arribarà l’obra a la gent de l’indret i després a aquell públic col·leccionista que hi va al darrere. Se’ns parla d’una edició de mil i mil cinc-cents exemplars, segons la implantació de la llengua.

Als editors se’ls presenta una activitat de traducció àrdua, perquè s’ha de ressituar el llenguatge en cada context lingüístic per tal de donar-hi sentit. Això ajudarà a adquirir consciència del propi idioma a la població nativa.

Em satisfà aquesta idea i em porta a la memòria un conegut professor de belles arts, aragonès de soca-rel, i molt implicat en la recuperació de la fabla aragonesa, i tot el referent cultural de la província d’Osca, perquè estava preocupat per la pèrdua d’aquesta parla. I es queixava de l’abandó i del poc interès, tant del PP com del PSOE, sobre aquest tema.

Ara podrà veure, amb aquesta iniciativa, una petita llavor, un ressorgiment, amb capacitat d’instruir en l’aprenentatge de la parla aragonesa el món juvenil. Com tot, s’ha de veure, però tot és començar. El món de la imatge d’un bon còmic és molt persuasiu i engrescador a la vegada per poder fer-hi una bona lectura.

Són 116 els idiomes i dialectes a què ha estat traduït en Tintín des que el seu creador, Hergé, el va fer conèixer pels anys seixanta a Bèlgica. Un servidor en aquella època el va conèixer, però en castellà, en una revista infantil que es deia Tres amigos. Hom no va tenir la sort de poder-lo llegir en català, com hauria estat correcte. 

Avui és d’agrair el gest d’aquests editors, de possibilitar la parla i la comprensió de textos d’un bon llibre escrit, amb il·lustracions, a persones de diverses llengües. Aquest reconeixement ho val tot, ja que a uns i altres ens fa universals amb les nostres singularitats, en poder gaudir i entendre, a la vegada, el sentiment d’una lectura i el seu missatge, cadascú amb la seva pròpia parla.