Desperta, ferro!

Hem d’estar atents i preparats, perquè la tensió és creixent i no podem caure en les trampes que ens estan parant els nostres adversaris. De fet, tard o d’hora havia de passar. No es podia permetre la imatge pacífica i civilitzada que sempre hem donat els catalans. Que durant vuit anys en les moltes manifestacions al carrer —algunes amb més d’un milió de persones— no s’hagi trencat ni una paperera és una mostra d’un tarannà propi tranquil, tossut i transversal de la societat catalana. Ha estat fins ara una bona carta de presentació al món. No hi ha hagut aldarulls ni violència i les reivindicacions s’han fet —almenys fins ara— en un ambient festiu en què era fàcil veure-hi tant els caps blancs dels ancians com els cotxets de criatures. Ningú tenia por de res i la seguretat era total. Per què dilluns es va trencar aquesta calma? S’ha acusat els CDR, però els CDR se n’han desmarcat. Saben la importància que té per a l’eficàcia de les seves accions que el conjunt de la societat les vegi amb bons ulls. No vull dir amb això que no siguin contundents i a vegades —almenys per a mi— difícils d’entendre. Possiblement en els actes del dia 1 hi participessin alguns membres dels CDR, però els organitzadors, els promotors dels desordres, els que inciten a la violència, són uns altres. Les clavegueres de l’Estat tenen uns tentacles molt llargs. Temps enrere, ho vèiem cada any en les Diades i per Sant Jordi: al vespre hi havia corredisses a les Rambles, crema de contenidors, trencadissa de vidres dels establiments... I els autors no eren precisament independentistes tot i que s’embolcallaven amb la seva bandera.


 Cal analitzar els fets de dilluns passat per veure qui en són els autèntics responsables. Potser ens emportaríem alguna sorpresa. Els serveis secrets solen aprofitar-se de persones de ment dèbil, sovint desclassats, per posar-los al seu servei com a confidents i, quan cal, provocadors. Els interessa que hi hagi grupuscles violents que es proclamin independentistes per justificar la repressió i culpar tot el col·lectiu. Ja s’han afanyat a fer-ho la majoria de diaris de Madrid. Es tracta d’agafar el rave per les fulles i magnificar petits incidents per presentar-los com si fossin greus problemes. En això són especialistes.


Els CDR i la CUP farien bé de desmarcar-se clarament d’uns actes que no fan més que desacreditar el procés i crear confusió. Es pot pressionar, s’ha de pressionar els polítics perquè facin la seva feina i la facin aviat i ben feta. Que posin l’interès del país per damunt de tot i, en primer lloc, la proclamació de la república. Però no els podem posar a la picota. I si algú dilluns va creure que assaltant el Parlament emulava la presa de la Bastilla, deixeu-me dir-li que és un il·lús. La revolució del poble de Catalunya per pressionar els polítics hauria de ser del caire de la del 3 d’octubre en protesta per la barbàrie policial. Paralitzar el país seria més efectiu que assaltar el Parlament, que només genera malvolença i enemistat.