El Borbons en pilotes és el títol que encapçala els dos llibres de l’editorial Cossetània edicions, de diversos autors. Recull històric documental que repassa la vida afectiva i sexual de la família reial espanyola des de Felip V fins al príncep Felip. Un llibre que em fa horrors, com a mestre i pedagog, per les misèries que s’hi expliquen dels monarques passats i actuals. Que no són model a seguir. I que ningú no pot dir res ni demanar responsabilitats, perquè, segons sembla, la Constitució de 1978 disposa que al rei d’Espanya ningú no n’hi pot demanar. Així anem.

Conec uns altres Borbons, els de la dinastia carlina, dels quals la història testimonia uns altres valors, com la defensa dels drets dels pobles. Els més propers, la família Borbó Parma. Entre altres dades, destaco l’aportació de la revista Vallesos sobre la riuada del 1962, on la Sra. Cristina Casas de Ripollet ens diu: “(...) M. Teresa i Cecília, actuant i servint a les cuines i dispensaris ambulants i tota mena de socors”. El doctor en Història i catedràtic de la UAB, el Sr. Josep M. Solé Sabaté, en un article d’aleshores al diari Avui en data, 4/09/2010 amb motiu de la mort del príncep Carles Hug, en referir-se a aquest posa de relleu el reconeixement de l’aristòcrata sobre els drets de Catalunya, amb aquesta expressió titular: “Un rei que sí que ens defensava”.

L’obra Vía carlista al socialismo autogestionario, que a mi em fascinà, en seria una altra... Des de 2003 fins avui, els mitjans no n’han fet propaganda. Un ostracisme obligat s’hi ha fet present. Això que se significaren en la lluita per les llibertats democràtiques.

Una monarquia o república serveixen o no serveixen per res, seria la frase lapidària. No sóc monàrquic per ser-ne. En la dinastia carlina hi veia la defensa dels nostres drets històrics. Avui i donades les circumstàncies, prefereixo una república catalana, que espanyola i centralista. I quan parlo de confederació és en el ben entès que la formulen diferents repúbliques lliures i independents per la via del pacte. Això disposa que se’n pot estar dins, però també se’n pot sortir. Hi ha qui parla de Confederació, però d’això no en diu res.

Hi ha altres formacions del Partit Carlí a les Espanyes, amb estatut propi i independents, que proposen el mateix. Però hi ha el vet posat per les majories preestablertes, i no surten a la palestra.

Anirem a la Via Catalana per la Independència, perquè tota confederació primer necessita independència; amb nació, d’estats lliures i sobirans. I, després d’aquest acte de llibertat, el poble haurà de fer els possibles per poder decidir-ho i fer-ho real. Tant si és amb confederació o sense. L’asfíxia activada pels governs centrals en economia, drets socials i els atacs a la llengua, cultura i història de Catalunya s’ha fet insostenible, ja no ens ho podem permetre més.

I, de les pilotes dels Borbons, què en fem? Sincerament, prefereixo una república independent.