Josep Pla anomenava “collonades” els fets i les expressions de gent amb poc seny i manca de sentit del ridícul, allò que tradicionalment en dèiem “sense suc ni bruc”.

Aquesta setmana n’hem tingut un bon seguit d’exemples d’aquesta avifauna que no es ruboritza  ni quan diu les bestieses més grans. Deixo per al psiquiatra la “relaxing cup of café con leche” de la senyora Botella i les manifestacions del president del COE afirmant que Madrid mai havia estat una candidata seriosa a l’organització dels Jocs Olímpics del 2020. Em limito a les que ens afecten per més properes, amb motiu de la Via Catalana.

Per prohibir el tram entre Alcanar i Vinaròs, al subdelegat del govern central a Castelló no se li va acudir cap altre pretext que la seguretat viària. Amb molt més motiu s’haurien de prohibir la “Vuelta ciclista” i totes les proves de ral·lis i curses que es fan a les carreteres. Però, per la seva banda, el ministre Fernández Díaz va corroborar la decisió. Esclar que es tracta del mateix ministre a qui no surten els números quan es tracta d’establir el nombre de participants a la Via. Sense immutar-se va dir que s’havia multiplicat la xifra per quatre per fer veure que hi havia més gent. Però, senyor ministre, ¿vostè té ulls a la cara? ¿ha anat a escola? ¿li varen ensenyar matemàtiques? Si hi havia més de 400.000 inscrits i en els 400 km en molts trams la via era doble, triple i sovint una autèntica concentració, ¿no creu més propera a la realitat la xifra oficial d’un milió i mig de persones que va donar el Departament d’Interior? No hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir ni pitjor cec que el que no hi vol veure. Tret que l’hàgim d’enviar altra vegada a cursar primer de primària, senyor ministre.

Però en aquesta cursa del PP per veure qui la fa més grossa (la collonada, vull dir), la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría se n’emporta el primer premi, la palma i els llorers. Amb tot l’aplom i sense un bri de parpelleig, sense enrogir-se de vergonya ni tremolar-li la veu, va parlar dels que no varen anar a la Via com d’una “majoria silenciosa” contrària a la independència.  Bravo, senyora! Des dels temps de Franco que no havíem sentit aquesta mena d’anàlisis. Només per aquesta afirmació ja mereixeria el Premi d’Honor a l’estupidesa. És com dir que tots els que no van a veure el futbol al camp del Barça és que són del Real Madrid...
Fins ara, Rajoy & Cia havien vist tot això de la independència com una collonada de Mas. Ara s’estan adonant que és quelcom més seriós. Però no modifiquen la seva posició. Mas demanava naps i ells li donen cols en la línia de “qui dies passa, anys empeny”. Ara, però, s’han adonat que aquesta actitud no funciona i volen posar en marxa tots els mecanismes per ofegar el clam del carrer. D’una banda, intentaran desmobilitzar a través de la por i, per l’altra, es valdran de la discrepància política (no descarto una aliança amb el PSC) per trencar les accions que podrien sorgir del Parlament. Pensen que, si poden dominar els polítics, controlaran el país i no veuen que els polítics han anat a remolc de la iniciativa popular. És la societat civil la que ha promogut, organitzat i dut a terme les dues darreres Diades. El “català emprenyat” de fa pocs anys s’ha convertit en el “català il·lusionat” d’avui. No serviran de res ni amenaces ni promeses. Ja som grandets i ja no creiem en els reis. La resta són “collonades”.