Halloween

Una definició treta d’un manual nord-americà afirma que Halloween és una nit de fantasia que recorda i representa tot el relacionat amb el món dels morts. Afegeix que l’origen de la populosa festa (sic) cal buscar-la en la vella Irlanda i la seva “nit de les bruixes” (night of witches), com una escenografia en memòria dels éssers difunts i dels esperits.
En definitiva, una nit per passar por.


Per justificar aquesta “festa”, aquell epítom remet a celebracions macabres d’altres nacions, com les paganes dels retropassats asteques de Mèxic, les festes romanes d’“Aràlia”, amb sacrificis cruents, les commemoracions cèltiques de Gal·les i les saturnals de Stonehenge, on els temuts druides feien enormes fogates acompanyades de sortilegis, encanteris, amb les bruixes endevinant el futur, tot de fons; en definitiva, parafernàlia.


Ho sigui, nits macabres.


I com qui fa un acte incomparable amb la celebració cristiana del primer de novembre: “el dia de tots sants”, que en versió popular també és “el dia dels morts”.


S’ha de ser retorçat per fer semblant comparació. Segurament els redactors del manual poc sabien de la litúrgia i de la intencionalitat de la festa del nostre “dia dels morts”, ja que mentre el Halloween commemora una nit (o nits) de bruixes, de por, en definitiva de pel·lícula de terror, la festa de Tots els Sants és una festa reposada, de tenir presents els nostres morts de l’altre món. Per tant, cap comparació entre el Halloween i la nostra, ja que en aquesta no hi ha gens de tenebres ni angoixes.


La festa en si reconeix que als Estats Units, el Halloween es desentén de la tradició cristiana i el converteix en una nit d’aureola misteriosa. Una nit per passar-ho malament malgrat que s’intenti disfressar-la de cara als xavals com una nit de dolços, bromes i màscares tremebundes.
Per si no fos poca cosa, el Halloween té nous rituals que s’han anat afegint a mesura que han passat els anys. Els comerciants nord-americans, que se les saben totes, han ideat més de deu tipus de pastissos per oferir a la canalla que esgaripen a la porta el “trick or treat”, alguna cosa així com “cridar i demanar”, reclam que es fa a les portes de les mansions per obtenir donatius, i a més anant vestits amb caretes frankenstenianes i disfresses de disseny lúgubre; segons diuen, per fer front a la mort (sense pensar que a la mort ningú hi pot fer front).


El halloween, començant ja per la seva denominació, és un costum importat que no té res a veure amb els nostres gustos i maneres de fer.

 

Pensem que nosaltres ja tenim bastant amb els vistosos i alegres carnavals i els carnestoltes primaverals, que són un cant al dia que s’allarga, plens de bullícia i optimisme, per tant de costums més europees. Però, atenció!, cura!, que ja en prenen nota els nostres comerciants sabent que amb el Halloween (“halouin”) hi ha l’hòstia a guanyar, i llavors la cobdícia del negoci farà que ens immergim irremeiablement en un costum estranger.