Avui, si algú s’ha fet el plantejament de comprar-se un cotxe nou perquè el necessita i la consciència li fa prendre la decisió de contribuir a la no contaminació mediambiental ho té difícil. Dic difícil perquè la nova normativa europea predisposa eliminar l’automoció del gasoil, dit així i de manera molt ràpida, pel fet que els seus motors són la causa que es desprenguin partícules d’òxid de nitrogen, que afecta la salut de les persones.

Tot i que pel que fa a la contaminació del CO2 —gas responsable de l’efecte hivernacle— la del gasoil és molt baixa perquè gastar menys carburant, no fa desaparèixer l’òxid de nitrogen causant de les malalties. Tot per causa de l’existència d’una automoció antiga, que necessita renovar-se perquè és més embrutadissa. El gas de què parlem és el que es diposita a l’atmosfera de les gran ciutats de forma  densa, com una boira en suspensió.

Sembla estrany que tal decisió governativa l’hagin presa ara i no hi paressin atenció abans de promocionar el gasoil per a la indústria automobilística en temps passat. Però com se sap, els impostos sobre carburants emesos pel govern estatal sobre el petroli i els seus derivats són llaminers. La seva gravació ha enriquit des de sempre les arques de l’Estat. Heus ací una raó per què els governs han alentit el canvi de combustió energètica de no renovables per renovables.

Fa deu anys, només, que el món dels cotxes dièsel es va convertir en la salvació contra el canvi climàtic perquè produïa menys contaminació de CO2. Però fa temps el preu d’aquest producte era molt baix, i es feia servir poc, i els governs decidiren cobrar-ne l’impost més baix fins al punt que el preu fos la meitat del de la gasolina. Això va portar a gastar-ne més, tant de cotxes com camions, autobusos, sector agrari... i que els motors fossin millorats.

Cap als noranta, quan l’automoció de què parlem va aconseguir una gran popularització, a més de gastar menys, oferien grans resultats i la progressió de menys soroll dels seus motors. Aquest fet coincidí amb l’escalfament del planeta; s’estava produint un canvi climàtic i s’havia de reduir a tot drap el CO2, tot i que els dièsels en produïen menys. 

Aquest estiu passat llegíem a la premsa que els grans magnats del motor es reuniren a Bilbao enfront de les noves disposicions de contaminació sobre els motors dièsel. I es preguntaven si la mesura s’ajustava a les necessitats expressades, ja que l’automoció sancionada embrutava el 20% mentre que la resta de la indústria, afegint-hi les calefaccions de gasoil i altres, el 40%. I ja no parlem dels vaixells, avions... i que potser seria l’hora de fer-ho tot ben fet. La preocupació dels gasolis és que emeten partícules sòlides, que travessen els filtres proposats, i són la causa de les malalties respiratòries greus per causa de l’òxid de nitrogen, que la gasolina amb prou feines  té. 

Però ara això ha canviat. Noves mesures pretenen equiparar els preus dels carburants gasolis amb els de gasolina —per tal de reduir-ne el consum— i aplicar una nova normativa Euro 6, que és la menys contaminant per als dièsel i s’ajusta a les previsions desitjades, gràcies a una millora tecnològica dels seus motors.

El cas de tot plegat, i amb notícies de 2016, és que hi ha marques de cotxes que diuen que no s’ajusten a la normativa imposada per la CE segons informe l’ADAC (l’automòbil club alemany) des de 2003, segons dades. Se’ns diu que hi ha vertaderes incongruències en l’aplicació de l’Euro 6, i que els resultats no són gens encoratjadors, tant en gasolina com en gasoli. Com que tot canvi costa diners, se sap que els fabricants intenten demorar en el temps que calgui la fabricació i comercialització de motors de sistemes menys contaminants. No seria just, com diuen alguns, no recordar que també n’hi ha honroses excepcions en fabricants que s’arrisquen i en altres que n’ofereixen versions menys contaminants.

Si tothom complís amb les seves responsabilitats, primer els governs dels estats i després la indústria de l’automoció, segur que molta cosa milloraria. Dir que la societat ha de canviar el seu vehicle està molt aviat dit. Primer resolem que hi hagi feina, i segon que s’augmentin els sous. Això possibilitaria la renovació d’un parc mòbil antic i contaminant, en la mesura de les possibilitats, complint, això sí, la normativa Euro 6, cosa que  a la vegada ens beneficiaria tant en salut corporal com en ètica, que molta falta ens fa.