Darrerament, sembla que hi ha una mena de conspiració mundial per vendre’ns les bondats del vehicle elèctric, que si és el més net, que si és el futur, que si tal, que si qual. Personalment, senyores i senyores, penso que estem davant d’una mena “d’estafa” monumental. I és que per una banda, se’ns recorden quants anys fa que va començar la campanya que havíem de canviar les bombetes normals per les de baix consum; un cop tothom les va canviar per les de baix consum, ens deien que havíem de posar llums led; que si consells de no deixar-nos els llums encesos de les estances on no fem vida, que si no deixar aparells elèctrics en standby, i així, cent-un conselles “d’estalvi energètic”. No se’n recorden que s’havia d’anar cap un món el més desendollat possible?

Doncs no. Senyores i senyores, ara resulta que la cosa més econòmica del món és que tota la humanitat tingui el seu cotxe endollat a la xarxa elèctrica; és la moda, ja ho veuen. Però suposem que això acabés passant; saben quantes centrals nuclears farien falta per alimentar tota la xarxa automobilística del món? Quin sentit tindria que estalviem molt en el consum a casa, si després al garatge hem d’endollar un, dos o tres cotxes? I què en farem, de tanta bateria, quan no s’utilitzi? Les abocarem al Tercer Món? Una altra cosa és el model híbrid autorecarregable, en què és un motor, i no la xarxa elèctrica, el que carrega la bateria.

En fi, ara queda progre vestir-ho tot de cotxes elèctrics endollables, però ens acabaran passant la factura i, de fet, el més raonable seria la pila de combustible, l’hidrogen, però en fi, la moda és la moda.