El tinent Aloysius Schmitt, un heroi de Pearl Harbor

Nascut a St. Lucas (Iowa, EUA), Schmitt va estudiar al Columbia College d’Iowa, on es va llicenciar el 1932. Va ingressar a l’Armada dels Estats Units amb el rang de tinent l’any 1939.

 

El 7 de desembre de 1941 es trobava a bord del cuirassat USS Oklahoma (avarat durant la Segona Guerra Mundial). Durant l’atac japonès a Pearl Harbor, el destructor va ser l’objectiu clau dels avions japonesos. En els primers deu minuts de l’atac va rebre l’impacte de nou torpedes, tres dels quals a la línia de flotació, fet que implicà que la seva dotació amb prou feines tingués temps de reaccionar. Un dels torpedes va impactar a estribord del vaixell, el va obligar a escorar i va quedar enfonsat en el breu interval de temps de vuit minuts. Molts dels mariners i el tinent Schmitt van quedar atrapats en un compartiment amb només un petit forat com a via d’escapament. Schmitt va ajudar diversos mariners a sortir a través d’aquell forat. Quan li tocava a ell, veient que encara quedaven homes dins, no ho feu i es va quedar per ajudar a l’evacuació dels que pogués. En total va ajudar a salvar-se a dotze mariners més. Després, ell ja no va poder sortir-ne, l’aigua entrava violentament a doll pel forat. 

 

Quan dies més tard es va iniciar la recuperació de la catàstrofe, la major part dels cossos dels morts per ofegament van ser recuperats. Les restes van ser enterrades en un cementiri a Hawaii, entre elles les d’Alosius, a les quals van consignar a títols de “desconeguts”.

 

Una virtut que té els Estats Units és reconèixer per a sempre la mort dels caiguts per la pàtria. Cal veure-ho en els seus memorials, al cementiri d’Arlington, al Vietnam Memorial (la paret amb els noms dels caiguts al Vietnam), al memorial dels caiguts l’11-S, a l’espai de les Torres Bessones, etc.), a diferència del nostre país, que ni tan sols no té grafiats els noms dels morts de la guerra d’Ifni on són enterrats, al mausoleu del cementiri de Sant Llorenç de Las Palmas de Gran Canaria.

 

L’any 2015, el Departament de Defensa dels Estats Units va exhumar les restes de 388 militars. Les despulles de Schmitt van ser identificades el 2016 a partir de l’ADN extret del seu crani, que es va comparar amb el d’un familiar. Després van ser traslladades a Dubuque, on es va celebrar un funeral i l’enterrament a l’església del seu poble nadiu. Els funerals per Alosyus Schmitt els va presidir el cardenal Samuel Stritch de Chicago, amb l’assistència de l’almirall Chester Nimitz, comandant suprem de la Flota del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. Els efectes personals de Schmitt van ser recuperats del casc enfonsat de l’Oklahoma , inclosos el seu calze i un llibre de pregària. I és que Alosyus Schmitt era capellà. Va ser el primer capellà de totes les religions que va morir amb abnegació durant la Segona Guerra Mundial.

 

En honor de la seva fe catòlica, l’any 1944 l’Armada dels EUA va dissenyar un crucifix en honor seu: una creu de 64 centímetres de llargada de fusta de teca, procedent de la coberta de l’Oklahoma, amb la incrustació del cos de Crist motllurat amb el metall de la nau. També va rebre diverses medalles per la seva acció altruista, entre elles el Cor Porpra i la Creu de Plata, condecoracions molt apreciades als Estats Units. Més tard, l’any 1943, va ser avarat en honor seu un destructor amb el nom d’USS Schmitt, i a l’església de la Universitat de Loras College (on havia estudiat) hi van col·locar una destacada placa commemorativa. També, a una petita illa del riu Mississipí, prop de la contrada de Loras, li posaren el nom d’Illa Schmitt en honor al seu sacrifici. Alosyus havia cursat teologia al Col·legi Nord-americà de Roma i va ser ordenat sacerdot el 8 de desembre de 1935.

 

Després de diversos destins parroquials, quan va pressentir que s’apropava la guerra, la segona mundial, va voler anar on fossin necessaris els serveis d’un capellà i, després de rebre el permís del seu arquebisbe, es va allistar com a capellà castrense l’any 1939. Un cop cursat l’exigent curs de formació a l’Escola Naval de Virgínia va ser nomenat tinent. Després de diversos destins fou destinat al destructor Oklahoma, on portava dos anys quan ocorregueren els tràgics esdeveniments. 

 

Després del seu comportament heroic, el seu exemple va impulsar molts sacerdots a allistar-se com a capellans militars.