La Biblioteca Nacional de Catalunya

La Biblioteca Nacional de Catalunya va ser creada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans i se situà en unes dependències de l’històric Palau de la Generalitat. El 1914 la Mancomunitat de Catalunya va convertir la Biblioteca en un servei cultural públic, obert als investigadors i als estudiosos. Des del seu inici, tenia l’objectiu de formar una àmplia col·lecció que recollís les peces fonamentals del patrimoni bibliogràfic català. Al mateix temps, també s’adquiririen una sèrie de col·leccions d’excepcional interès artístic, científic i literari que van afegir a la Biblioteca el seu caràcter de centre d’investigació universal. La Biblioteca va sofrir diversos canvis en la seva tendència a causa dels fets històrics i polítics que van tenir lloc durant el segle XX.

 

El primer fre en el seu desenvolupament va venir de la dictadura de Primo de Rivera, però més substancial fou en temps del govern de Franco, que va provocar que la institució es transformés en una biblioteca indefinida, que suplia les deficiències de les biblioteques públiques i universitàries. Malgrat la precarietat de recursos, el centre va incrementar el seu patrimoni bibliogràfic, en bona part gràcies a donacions de col·leccionistes i les aportacions de diverses editorials. Amb la recuperació de la democràcia i de les institucions catalanes, el nou Parlament va aprovar el 1981 la Llei de biblioteques, que atorgava a la Biblioteca de Catalunya la condició de nacional i li atribuïa les funcions de recepció, conservació i difusió del dipòsit legal dels documents impresos a Catalunya. Els fons de la Biblioteca de Catalunya són rics i d’un gran valor bibliogràfic i documental. Estan formats per gairebé tres milions de documents en diversos suports: llibres, revistes, periòdics, manuscrits, gravats, mapes, partitures, enregistraments sonors, videoenregistraments, CD-ROM, etc.

 

Des de 1981, la Biblioteca reuneix els impresos i el material gravat procedents del Dipòsit Legal de Catalunya. Des de la seva fundació s’han adquirit documents, col·leccions i biblioteques de procedència i origen molt diversos, com les donacions fílmiques efectuades per particulars. La Biblioteca de Catalunya disposa d’un dels fons periodístics més rics i complets de Catalunya. Les publicacions periòdiques iniciades abans de l’any 1945 —algunes de les quals daten dels orígens del periodisme català al segle XVII— configuren la col·lecció de Reserva de l’Hemeroteca, que inclou col·leccions de periòdics i revistes d’informació general i especialitzada, i altres publicacions culturals i polítiques de la Catalunya de finals del segle XIX i inicis del XX.

 

Entre la premsa més antiga que conté destaca La Gazeta, impresa a Barcelona el 1641, la Relació diària del Lloc de Barcelona, impresa a Girona, i El Caxon de Sastre Cathalan, de 1761. 

 

L’Hemeroteca recull col·leccions de periòdics com La Veu de Catalunya, El Telègraf, El Diluvi o El Poble Català; revistes humorístiques com Lo Noy de la Mare; revistes literàries com a L’Avens (més tard L’Avenç); modernistes com Luz, Quatre Gats, La Llumanera de Nova York (dirigida per la comunitat catalana establerta als Estats Units), Art Jove (dirigida i il·lustrada per Picasso) i moltes més.

 

Una de les virtuts de la Biblioteca és que conserva intactes les publicacions que se li han cedit. O sigui que si teniu un llibre editat de tipus particular i li’n feu enviament quedarà guardat per sempre més.

 

  Dades curioses contingudes en la Biblioteca: disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés que ubiquen 20.000 volums i 49.000 metres de dipòsit. Superfície total aproximada de la Biblioteca: 15.000 m2. Superfície aproximada de la sala de lectura general: 2.700 m2 . Seients (o punts de lectura): 229.

 

Quant als equips: disposa de 19 ordinadors d’ús públic (dues impressores, una en color). Lectors/reproductors de microformes: 6. Lectors reproductors d’imatge: 5. Lectors/reproductors de so: 8. Màquines de reproduccions: 5 (dos són escàners, una és fotocopiadora en color)

La biblioteca disposa d’un total de tres milions (segons estimació) de documents:

 

Per si algú està interessat a anar-hi, ha de fer-ho a carrer Hospital, 56, 08001, Barcelona. 

 

Per a consultes telefòniques: Tel. 932 702 300 i fax 932 702 304. Les seves entrades informàtiques, bustia@bnc.cat i http://www.bnc.cat, i els horaris, de dilluns a divendres, de 9.00 a 20.00 h i dissabte de 9.00 a 14.00 h.