La multinacional farmacèutica alemanya Bayer ha absorbit l’empresa Monsanto dels EUA, ubicada a prop de Montsó (Aragó), dedicada a biotecnologia. Se’ns diu que la Comissió Europea, per donar el seu acord a tal assimilació, només ha tingut en compte criteris econòmics, però no els ambientals i de salut pública. Quan sabem que la Monsanto ha estat condemnada a pagar una multa de 290 milions per no informar d’un pesticida que podria ser cancerigen... Els analistes ens diuen que la Monsanto produeix l’herbicida més venut mundialment, el glifosat, sospitós de càncer, o el blat de moro MON 810, transgènic conflictiu per a la vida biològica agrària, i que la Unió Europea ha autoritzat. L’empresa Monsanto acumula escàndols de salut pública relacionats amb els seus productes des dels seus orígens, situats a principis del segle XX.

Només ens cal recordar, tristament, que des de 1955 a 1975, durant la guerra del Vietnam, quan la intervenció dels EUA, vers l’any 1968, amb el temps propiciaren el bombardeig amb vuitanta milions de litres del devastador agent taronja per tal d’eliminar zones de conreu i selva, on els resistents del Vietcong s’amagaven, fet que va deixar seqüeles terribles, amb el pas dels anys, a la població del Vietnam i als mateixos soldats nord-americans.

Amb dades del 2004, tres ciutadans del Vietnam presentaren una querella contra deu empreses d’Amèrica del Nord, productores de l’agent, pels avortaments, els càncers i les malformacions que varen patir després de treballar en zones a on va ser utilitzat el gas taronja. El govern dels Estats Units va insistir que no existien proves que relacionessin l’agent taronja amb les malalties detectades. Amb dades del 2015, es posa de manifest que uns tres milions de vietnamites, dels quals destaquen 150.000 infants nascuts amb defectes de naixement, estan afectats per l’acció de l’herbicida.

Entrant en la química Bayer, se’ns parla que factura productes farmacèutics i fitosanitaris, com Monsanto; llavors, modificades genèticament. Arrossega també escàndols ja històrics, com la participació en la fabricació del gas mostassa durant la Primera Guerra Mundial i posteriorment Zyklon B. El gas mostassa és un gas verinós. I el Zyklon B és un insecticida amb base de cianur que utilitzaren els nazis en els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. Amb la fusió de Bayer i Montsanto, aquests dos es converteixen en un gegant agroquímic que obté el monopoli a escala mundial del control de l’origen de les plantes. Els experts destaquen que Bayer dominarà tota la cadena alimentària, controlant els agents químics que poden delmar tota la vida del sòl, amb les llavors transgèniques que podran créixer del substrat.

La creació d’aquest oligopoli d’empreses integrades per a la creació de pesticides i de llavors reforça un model agrícola de poder absolut. La seva lògica de funcionament porta a desenvolupar un nombre limitat de productes, que poden ser agressius. Els precedents maldestres històrics de la Monsanto ens ho confirmen, ja que pot anul·lar la biodiversitat i provocar inevitablement l’extinció de moltes espècies naturals i afectar, a la vegada, el personal que hi treballa. La societat civil ha reaccionat davant de tals despropòsits. Podem dir que esdevé el brot d’esperança que ens queda i que ha plantat cara contra la passivitat de polítics venuts als interessos del capital. Afegint-se a la protesta, el món eclesial, a través del papa Francesc ha alertat, des de l’ètica, que les activitats del món financer i de la banca d’inversió sobre alguns aspectes de l’actual sistema econòmic són moralment qüestionables. Un tema que fa temps que porta cua.