Pau, amor i aquests coses

S'acosten les festes de Nadal i tothom ens desitja felicitat, pau, amor, prosperitat i tot allò que pot fer-nos la vida més agradable. Una felicitat que sovint no va més enllà de frases supèrflues o es limita a un consumisme descontrolat. Aquests desitjos sincers s’escauen en l’àmbit familiar més íntim; en canvi, en el conjunt de la societat veiem com creixen les actituds d’odi i enfrontament, el menyspreu i l’abandó dels menys afavorits.
Com a éssers humans i solidaris, en aquests dies no podem oblidar-nos d’aquells que no podran gaudir d’aquesta pau perquè no estaran acompanyats de les persones que estimen. Els dies de festa seran encara un motiu de tristesa. Penso, naturalment, en els presos i exiliats, immigrants i refugiats que són víctimes d’una injustícia que no té nom. Ells i les seves famílies no mereixen el suplici que representa veure’s privats de llibertat i tractats com si fossin delinqüents.
Aquesta nostra Europa que crèiem tan culta i democràtica ha estat incapaç de trobar solució als problemes que són a l’origen de molts conflictes: la manca de llibertat, les guerres, la lluita per la supervivència. Semblava que mai més no s’havien de reproduir els desastres de les dictadures que el segle passat arrasaren vides i béns. En canvi, veiem la pau amenaçada per grups violents, sense principis ni ètica, que creixen perillosament. Si mai arribessin al poder, a la nostra societat es veurien novament minvades les llibertats i molts drets que tant varen costar d’aconseguir. Els atacs a les minories, el masclisme creixent, la persecució dels que són diferents ens fan pensar que si no s’hi posa fre, el futur dels nostres fills no serà millor que els dels nostres pares. No volem una societat controladora, dominada pels interessos del capital, indiferent a la pobresa i al sofriment que provoca i que no té en compte els drets fonamentals de les persones que no volen més que poder viure la vida amb dignitat.
És evident que situacions com les que estem vivint provoquen tristesa i neguit, especialment en uns dies assenyalats de convivència i vida familiar. Però malgrat tot, no haurien de privar-nos de la pau interior que és fruit de la consciència de fer allò que calia. No podem deixar que els esdeveniments exteriors malmetin el nostre equilibri interior. De la mateixa manera, no podem deixar de treballar i comprometre’ns per una societat més justa, malgrat saber que no la tindrem d’avui per demà. La llibertat que anhelem és un objectiu que cal anar construint dia a dia, sense pausa i amb constància, caminant endavant i empenyent sempre. Són més efectives les accions persistents, tossudes, que no pas la flamarada d’una revolta que pot ser l’excusa per iniciar la repressió.
Si aquests dies ens desitgem pau i felicitat i totes aquests coses boniques, que no siguin només belles paraules, sinó un desig sentit i sincer i un compromís de treball per a una societat més justa i més humana.

Bones festes.