Visages Villages

Visages villages és una pel·lícula francesa presentada en pantalla en castellà com Caras y lugares, o dit d’una altra manera, “Cares i pobles”, en sentit més casolà. Més que una pel·lícula, és un documental de 80 minuts projectat en pantalla d’un cineclub de dissabte al vespre. Es tracta d’una col·laboració cinematogràfica de dos genis de la imatge: la directora i veterana belga Agnès Varda —a punt de complir 90 anys— i un artista de la fotografia urbana, J-R, de 35 anys.
La crítica posa en relleu que ha estat nominada a l’Oscar com a millor documental i premiada al Festival de Canes, entre moltes altres distincions.
Agnès Varda, malgrat la seva avançada edat i problemes a la vista —mancança que es manifesta dins la projecció—, és una experimentada i enèrgica dona i directora independent que es coneix com l’àvia de la Nouvelle Vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista. Té un llarg historial de filmografies com a guionista i directora.
Qui és J-R? Se’ns diu que és un artista de carrer i fotògraf de culte a França, conegut per les seves grans intervencions gràfiques a l’espai urbà.
La gran diferència d’edat dels nostres protagonistes coautors d’aquesta filmografia no impedeix que s’hagin pogut entendre a l’hora de la seva realització. El jove J-R manifesta l’admiració i respecte que sent per la gent gran, valor educat a casa seva amb els seus avis. Per aquest motiu sap escoltar i això facilita la relació amb la nostra amfitriona. Tot i la diferència d’edat i estils de cadascú a l’hora de concebre la projecció, s’entenen perquè hi ha una l’admiració d’un per l’altre. Això els va portar a fer el treball junts.
L’escenografia es desenvolupa en diferents indrets de la geografia francesa, fent grans intervencions gràfiques en parets, teulades, cisternes, trens, fàbriques, zones portuàries d’abastament... gràcies a les fotografies gegants fetes a cadascuna de les persones significades en el projecte. Per a Varda, cada rostre és una història que s’ha de plasmar a l’exterior per donar-la conèixer. I certament les imatges fan impacte.
En cada indret que visiten intercanvien amb els veïns les seves experiències i vivències. I per recórrer el país se serveixen d’una camioneta. És un espai que fa d’estudi de fotografia i s’hi revela el material; les imatges de grans dimensions surten ja impreses —en blanc i negre— al costat exterior de la caixa del vehicle i posteriorment seran enganxades en indrets de forta implicació emocional per als habitants del lloc.
Tot i que davant de qualsevol realització artística pura, segons diuen els entesos, no cal buscar el reconeixement del públic, només l’absoluta realització, per tal que frueixi el qui la fa. Aquest metratge va més enllà d’aquesta idea, perquè traspassa aquesta línia, i transmet i revela sensacions a tenir molt en compte. Tendresa plena de sensibilitat humana, és el que s’hi capta.
No busca grans prohoms o el glamur de la fama, sinó les vivències que es poden entendre per posar-les a l’abast del gran públic.
Visages villages és un viatge sense un camí a un indret fixat però que intenta descobrir, d’alguna manera, la grandesa que es troba en la gent senzilla o els anònims; aquells en què de ben segur ningú s’hi fixaria. Com podria ser, en el cas d’aquest film, una dona que cuida cabres.
No dic res més per no delatar-ne el resultat final. Cal anar-la a veure i prendre posició.