Amb els Mossos no s’hi juga

Ja fa uns dies, un servidor tenia el plaer d’assistir a la presentació del Calendari Solidari que els Mossos d’Esquadra presentaven a l’històric edifici del Palau Alenyà de Montblanc. Era una sala que feia goig, plena d’agents que se’ls veia orgullosos d’haver pogut elaborar, un any més, aquesta obra solidària en forma de calendari; un calendari en què se’ls veu plenament implicats en la vida social i cultural de diverses localitats, entre elles, Montblanc.

 

En aquest acte, doncs, els Mossos van transcendir la imatge que tantes vegades es vol donar d’ells per mostrar-ne una, de ben segur i posaria la mà al foc, del que realment són: un cos que, sense defugir de les seves obligacions, sap formar part i implicar-se en la societat a la qual serveixen.

 

Malauradament, però, aquest cos nostrat, autèntica estructura d’estat, té una desgràcia al damunt, i aquesta no és una altra que la utilització que el món polític fa, sense distinció, sobre el que fa o el que deixa de fer o sobre dubtes en relació amb la seva eficàcia, i poques felicitacions quan tot plegat surt com ha de ser. Jugar políticament amb la imatge i les actuacions d’un cos policial és intolerable en una societat que es vol avançada i europea. És clar que també han tingut fets negatius, com els té tothom; però per això ja hi ha mecanismes en què no cal que el joc polític s’hi fiqui. Avui, divendres, hi haurà Consell de Ministres a Barcelona, i com deien en un conegut programa de ràdio matinal, de ben segur que les portades del dia després ja estan escrites maliciosament, i les crítiques cap a l’actuació dels Mossos tornaran a ser-hi.