Josep Andreu

El de Josep Andreu és un compromís ferm amb el país i la seva gent, amb les llibertats nacionals de Catalunya i amb el benestar social de la quotidianitat. Són els ideals arrelats d’una nissaga de catalanisme i, al mateix temps, la preocupació pel dia a dia, pels carrers, pels projectes per seguir avançant.

 

No és estrany, així, que des del passat dijous 13 de desembre, l’alcalde Josep Andreu s’adhereixi a un sacrifici notori, el de la vaga de fam dels presos polítics que duen a terme Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn.

 

  Josep Andreu, a més, [escric aquesta columna el dimarts 18 al migdia] continua actiu en aquesta doble direcció que indicàvem, tot i les dificultats òbvies que es poden suposar pel fet d’alimentar-se només d’aigua i til·la. Pel que fa al país: ara fa pocs minuts s’ha fet públic que Josep Andreu acaba de visitar els presos al Centre Penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, a la comarca del Bages, des d’on ha fet una crida a favor de les mobilitzacions pacífiques del divendres 21-D [avui, per al lector], com, de fet, han estat sempre els actes del sobiranisme. Multitudinaris i pacífics. A la trobada, els presos han constatat que sembla que el Tribunal Constitucional s’hauria començat a moure, a més de la gran repercussió internacional que les notícies i els articles apareguts a la premsa europea confirma.

 

També en clau de país: Josep Andreu ha rebut un suport destacat de persones de sensibilitats polítiques diverses. Dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra al suport de l’AMI, amb la participació de Josep Maria Vila d’Abadal i Josep Maria Cervera a la roda de premsa, passant pel delegat del govern català al Camp de Tarragona, Òscar Peris. De noms destacats del partit de Macià i Companys, com els republicans Lluís Salvadó, Joan Tardà i Marta Vilalta a diputats i dirigents territorials d’ERC i Junts per Catalunya com Eusebi Campdepadrós, Maria Teresa Pallarès, Josep Rufà i Ferran Civit.

 

A Montblanc: a la capital de la Conca de Barberà, a més de la concentració que va celebrar-se l’endemà mateix de l’anunci a la plaça Major, on centenars de veïns van donar el seu escalf a un Josep Andreu emocionat, l’activitat de l’alcalde no s’atura. Inauguració del Museu del Pessebre al costat de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Laura Borràs, lliurament dels Premis de la Capital de la Sardana 2018, l’enderrocament de Cal Baldrich de cara al projecte del pont Vell, l’homenatge als 25 anys de l’espectacle Estrams, la iniciativa dels escuts solidaris per Sant Joan de Déu, etc,

 

  Els dos vessants fan que la consellera Borràs verbalitzés a través de Twitter que Pep Andreu no és “només l’alcalde de Montblanc, sinó que t’has convertit en l’alcalde de molts catalans”. Personalment, a més, vaig trobar especialment emotiu que a l’anunci de la decisió presa per Josep Andreu, l’alcalde recuperés el cartell que anys fa va il·lustrar el pintor Palau Ferré per a Amnistia Internacional, en la línia de les actuacions de l’artista a favor de la llibertat, la solidaritat i la cooperació.

 

De Mahatma Gandhi a Lluís Maria Xirinacs, passant pels republicans irlandesos de Bobby Sands, la vaga de fam és una decisió extrema que ningú hauria d’haver de fer. Quan l’hora és greu, però, les circumstàncies no poden evitar-se.

 

Des d’aquestes línies volem aprofitar per enviar una forta abraçada a Josep Andreu, tot desitjant que tant ell com els presos independentistes aturin aviat la vaga de fam i puguin recuperar-se amb llibertat: llum als ulls i força al braç.