Renovar la convivència

És possible renovar la convivència per tal d’arribar a acords i entesa per mitjà del respecte i el diàleg, encara que hi hagi diversitat de pensament, per tal d’avançar en una direcció correcta, malgrat els diferents posicionaments que hi pugui haver entre Madrid i Catalunya.

 

Un seguit de reflexions han sorgit en veu alta de persones de diferents indrets de les Espanyes, i idees interessades a trobar un desllorigador a aquest procés polític, posant com a base les ganes de voler fer un nou retrobament amb la intenció de trobar sortides. I a la vegada, fugir de les càrregues emocionals negatives, que són el resultat d’una polarització d’un conflicte que mai no hauria d’haver sortit del marc del debat polític.

 

Mai no s’hauria hagut de recórrer a l’àmbit judicial per suplantar el desacord polític. Ha faltat política d’alçada per tal de fer-la avançar en una direcció correcta de diàleg i respecte autèntics, dins del que representa o vol representar l’estabilitat d’una societat democràtica.

 

L’afebliment de drets civils ha estat la nota contrària a tota resolució. Les acusacions associades amb el terrorisme, la presó preventiva i les limitacions a la llibertat d’expressió i manifestació han estat desproporcionades. Han enterbolit tota entesa. La polarització del conflicte ha desviat l’atenció sobre resolucions d’interès social que també en necessitaven.

 

La situació suggereix sortir de l’enquistament que s’està produint del conflicte, per interessos equívocs d’alguns o per treure’n rèdits electorals. S’ha d’abordar, sense tardança, per trobar vies de solució, recuperant el diàleg, bastint ponts, reconeixent la legalitat de la legítima opció independentista, com qualsevol altre plantejament... Comprometre’s amb la no violència, qui no ho estigui. El que és diferent no pot ser aïllat, sinó valorat... Buscar canvis en l’àmbit legislatiu que ho propiciïn... O poder parlar del dret a l’autodeterminació, que és un dret reconegut internacionalment per les Nacions Unides, sense que es criminalitzi...

 

Carles Feliu, ideòleg de la confederació carlina, manifestava que el mateix que amb els homes, l’entesa era possible entre els pobles si aquests eren lliures. La llibertat mai no pot ser sinònim de sotmetiment, sinó de voler ser lliures per arribar a acords.

 

Cal tenir presents les valoracions d’Amnistia Internacional, que s’orienta en el sentit de considerar desproporcionades les acusacions de rebel·lió i sedició i les mesures preventives adoptades, ja que les persones que es troben en presó preventiva a causa d’aquest procés haurien d’estar lliures a l’espera del judici.

 

Perquè, més enllà de les qüestions jurídiques, com ja s’ha afirmat, l’empresonament de polítics i líders socials dificulta encara més tota sortida possible del conflicte. S’han de garantir els drets civils. L’acusació de terrorisme és d’extrema gravetat, i en els afers polítics de Catalunya mai no s’hauria d’haver produït.

 

Els mitjans d’informació tenen la responsabilitat d’explicar la veritat, evitant desqualificacions i simplificacions, fugint de la conformació de greuges innecessaris i buscant la promoció pedagògica de promoure debats, en què el raonament i argumentació és el que preval...

 

Fa pocs dies que a la façana d’una església es llegia amb lletres grans el vertader missatge nadalenc, clar i diàfan: “Ha nascut!”, com volent dir que la Bona Nova ja fa temps que la sabem, a veure si en feu cas i fugiu de la disbauxa materialista que ha segrestat el vertader sentit del Nadal. Enfront d’aquesta reflexió en veu alta, a uns i altres ens preocupa, en aquest desert espiritual del món modern, la situació de l’acció d’una justícia que fa presos polítics amb presó preventiva sense haver estat jutjats ni culpabilitzats. O que hagi hagut de sorgir la necessitat d’una vaga de fam per ser escoltats, que posa en perill vides i famílies. Això dificulta la convivència.

 

Dies passats l’abat de Montserrat posava en relleu que, per trobar una solució al conflicte, no s’havia de caure en la victòria i la humiliació del contrincant, ni en posicions maximalistes i manipuladores. Per tant, uns i altres hem de partir de l’esperança que tota entesa basada en el diàleg és possible, com a bé comú, perquè tard o d’hora s’imposarà; no hi ha una altra sortida, com a societat que s’acull a tot dins la nostra diversitat. Com diria algú: Només cal mirar l’altre com un igual.

 

Bon Nadal!