Ja se’ns en va aquest 2018!

Quan aquest setmanari arribi als nostres lectors, Nostre Senyor ja haurà nascut i haurà passat els primers dies de vida en aquest planeta de micos que és el planeta Terra, que serà testimoni, calendari nostrat en mà, d’aquí a bens pocs dies, del canvi d’any; és a dir, que seguint el nostre calendari passarem de l’any 2018 al 2019.


I quan hi penso, noto que m’estic fent gran, no en va ja hauran passat 19 anys d’aquella paranoia que ens va afectar a tots plegats sobre què passaria amb els ordinadors amb el canvi de data del 1999 al 2000 i que llavors sí, sense tanta ximpleria digital, tants rius de tinta van fer córrer; sense oblidar les diferents teories fatalistes sobre què passaria al món amb l’arribada de l’any 2000, i de fet, res va passar.


Sí, ja hauran passat 19 anys d’aquell canvi de bojos del 1999 al 2000, i un servidor encara se’n recorda d’allà cap a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat, quan comptava que faltava molt per a l’arribada de l’any 2000 i llegia articles de “Como viviremos en el año 2000”: que si cotxes voladors, que si ciutats sota el mar, que si robots..., excepte els mòbils, que ningú va encertar la seva arribada a les nostres vides. El que tampoc van preveure és el nou auge del feixisme arreu del món, de la falsa veritat que s’escampa com una taca d’oli a través de tants i tants elements de comunicació digital; el que encara ens costa defensar el planeta i els animals; la caiguda dels mitjans no digitals i ni tan sols, llavors, apareixia un element com aquest d’internet.


  Sí, ja fa 19 anys de l’entrada al segle XXI i, tal com van les coses, penso que anem més cap el nazisme dels anys 30 que cap endavant.