El tió de Nadal

El tió de Nadal (també anomenat simplement tió, tronc de Nadal, soca, xoca o tronca segons les diverses parles de Catalunya) és un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada al nostre país, així com als veïns d’Aragó (on es diu, en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i d’Occitània (on es diu, en occità, cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l’inici de l’Advent, i portar-lo a casa, on es col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament a base de taronges, pa, ous o altres aliments primaris fins al dia que se’l “fa cagar”. També se li dona aigua. El tió no era en principi altra cosa que el tronc que cremava a la llar: el foc a terra. A partir d’aquesta forma més primitiva, el tió evoluciona per acabar sent un tronc màgic. Originàriament consistia en un tronc encès i el regal seria l’escalfor que donava.


Problema, simplement se sortia de casa i arribant-se a la llenyera s’escollia un troncot, o s’arreplegava del bosc, o se serrava el troncot que sempre hi havia a la barraca del costat del mas. En canvi, a les populoses ciutats, en no poder adquirir una bona branca, acabaren fent servir simplement una peça de fusta (un moble o caixa vells, o altres útils de mides diferents segons convenia a l’espai que “havia de cagar”).


  Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-hi potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja. La cerimònia es “fer-lo cagar” repetidament a base d’engegar-li cops de bastó mentre se li canta una cançó tradicional, al·lusiva a la circumstància. Hi ha diverses cançons com l’esmentada, “Caga, tió”, que comencen amb aquests mots. Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. Del fet de fer cagar al so de diverses cançons amb final amb els mots “caga, tió”, com aquesta:

 

“Tió, tió, caga torró, d’aquell tan bo.

 

Si no cagues bé et daré un cop de bastó.” 

 

LA TRADICIÓ

La tradició mana que al tió se’l fa cagar el mateix dia 25 de desembre, i eventualment per Sant Esteve, abans o després de l’àpat familiar.

 

Per fer-lo cagar, generalment s’envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se’l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó, de la qual existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió ja no caga més o bé fins que dona algun objecte que indica el final de la “cagada”, com una arengada ben salada, carbó, un all o una ceba. Llavors s’ha acabat el procés.

 

Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve: torrons, cava, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars que s’obsequiï la mainada o tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per a aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el tió recolzant-lo a dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

 


A més dels tions propis, s’establia el costum de fer-ne també a casa de familiars, com a cals avis, oncles, etc., però això ja era més rebuscat. També hi ha llocs en què el tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals. A Montblanc, per exemple, es feu cagar un tió a la plaça major amb l’assistència de més de dos-cents nans.

 

CANÇONS DE CATALUNYA

Són cançons simples, basades en ritmes senzills, ja que tradicionalment han estat creades i cantades per a nens, i hi ha moltes variacions sobre la mateixa lletra. Les més conegudes a Catalunya, tot i que n’hi ha moltes més, són les següents:

 

LA CLÀSSICA

Tió de Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, el pollí a dalt del pi, corre, corre, Valentí! Correu, bous i vaques, gallines amb sabates i porcs amb sabatots, correu, correu, minyons! (alhora, cop de bastó) Caga, tió!

 

CAGA, TIÓ

... ...ametlles i torró, no caguis arengades que són massa salades, caga torrons que són més bons. Caga, tió, ametlles i torró, si no vols cagar et donaré un cop de bastó (alhora, cop de bastó) Caga, tió!