Ja hem encetat l’any

Com qui no vol la cosa, amics i amigues lectors, ja hem començat l’any i ben bé ens hem polit aquestes festes nadalenques de les quals ja només resta l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient. I és que proclamada o no la República catalana, els Reis Mags no poden deixar de venir al nostre país ni en broma, ja que es podria provocar un enrenou infantil ben sonat i és clar, més val no provocar l’aviram.

 

Aquest serà, sense cap mena de dubte, un any dolorós, no en va haurem d’assistir a l’humiliant judici contra els nostres presos polítics i haurem de continuar aguantant com tenim gent a l’exili i d’altres amb l’espasa de Dàmocles pendents de si la justícia determina imputar-los o no, com per exemple els nostres alcaldes.

 

A banda, cal no oblidar que també serà un any d’eleccions vàries; les més conegudes i fixes ja en el calendari, les municipals i europees el mes de maig, i possiblement, tal com pugui anar el tema dels pressupostos generals de l’Estat, també veuríem unes eleccions avançades a l’Estat espanyol i, qui sap, un cop avanci el judici i segons vagin les coses, una possible convocatòria catalana també d’eleccions. Sort en tenim que enguany sembla que no toquen eleccions a can Barça, si no el menú estaria ben complert.
La part dolenta de l’arribada de l’any nou és pensar en el macabre reinici de les estadístiques: quina serà la primera víctima mortal de l’any a la carretera, quina serà la primera víctima de violència domèstica, i així tantes i tantes estadístiques que van omplint de vida els diferents mitjans. Haurem també d’aguantar un any més a Trump.