Els Reis Mags

En el nostre país ningú no ignora que els Reis Mags, també coneguts com els Reis d’Orient, diu la tradició que procedien d’aquella part del planeta (totes les gran filosofies diuen que han vingut d’aquell hemisferi), que eren tres personatges que arribaren a Jerusalem per rendir homenatge al nen Jesús i entregar-li els regals de or, encens i mirra, amb la qual cosa implícitament es reconeixia i se seguí reconeixent la reialesa del fill de Déu.

 

Aquests obsequis foren el motiu perquè anys més tard es creés la tradició de regalar als nans innocents regals que ells “saben” que “venen” d’aquells mateixos reis, i que accepten amb il·lusió precisament per ser el(s) “regal(s)” que “han demanat”. Fins aquí la versió que tots sabem, però al redós d’aquest fet històric hi ha unes circumstàncies que val la pena esmentar per ser un conjunt d’anècdotes poc conegudes.
La qualificació de mags prové del llatí magi i del grec μαγί, títols que es donaven a les classes sacerdotals del zoroastrisme, savis que coneixien amb detall el firmament i l’estudi de les estrelles. Aquesta versió que poguessin ser savis zoroastristes és acceptada pel catolicisme.

 

En els primers anys del cristianisme van sorgir arreu versions sobre aquest fet, i l’evangelista Mateu és únic dels quatre que els cita, amb la seva habitual concretesa (2.7): “Nascut, doncs, Jesús de Betlem de Judà en els dies del rei Herodes, van arribar de l’Orient a Jerusalem uns mags preguntant on era el rei dels jueus que acaba de néixer. I a l’entrar a la casa van veure el nen amb la seva mare Maria, i postrant-se l’adoraren i obrint els seus tresors li oferien els presents d’or, encens i mirra.”


 
Fent lectura de l’únic paràgraf evangèlic que cita l’esdeveniment, observem, no obstant, que no especifica el nombre de mags que eren, i no els diu ni tan sols reis, i quant al nombre que n’eren només diu que alguns, si bé pel fet que fossin tres els regals que portaven deductivament es va entendre que serien tres els personatges. Hi ha altres versions siríaques sense transcendència que assenyalen que va ser quatre o sis, i fins dotze. En canvi els evangelis apòcrifs en fan àmplia menció, amb tres. En els dos evangelis de Tomàs fins i tot se’ls dona els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar, que equivalen als noms grecs d’Apellicon, Amerin i Damascon, i també als hebreus Magalath, Serakin i Galgalath. Altra simbologia els veu com els representants de les tres races llavors conegudes o representants dels tres continents (Europa, l’Àsia i l’Àfrica). Una llegenda molt difosa a l’edat mitja afirma que el tres reis van ser batejats a Saba i elevats a la categoria de bisbes. Després foren martiritzats i dipositats els tres en un mateix sarcòfag. D’allí foren rescatats pel rei alemany Frederic Barba-roja en el temps de les croades i portats a Colònia (Köln), i se’ls va erigir una catedral, on hi ha el denominat Reliquiari dels Tres Reis Mags, visitat per cert pel molts turistes. Aquesta catedral es avui un dels monuments gòtics més impressionants d’Europa, i juntament amb Santiago i Roma ha estat lloc de peregrinacions multitudinàries de l’edat mitjana fins als nostres dies.

 


I seguint amb les tradicions dels regals, els nostres nans els esperen amb deliri la nit del dia 5 al 6 de gener. Posen la sabata el balcó, i si s’han portat bé durant l’any reben els regals que han demanat prèviament, i, en cas contrari, si no s’han portat bé, la tradició també diu que rebran carbó, encara que aquest últim producte no creiem que cap nen l’hagi rebut pas mai. La celebració dels Reis és el dia 6 de gener. És una festa de molts països: pràcticament tots els d’Iberoamèrica, Alemanya, Suïssa, Itàlia, Grècia, zones de Rússia, països balcànics, Espanya i tots aquells on el Pare Noel no hi té gaire influència. Per tant, desitgem als lectors que puguin celebrar durant molts anys, juntament amb els seus fills, el dia de Reis, amb bons regals inclosos.