Josep M. Grau i Pujol

Josep Maria va néixer a Montblanc el 20 març 1963, fill de Josep, paleta de professió nascut a Barberà de la Conca, i de Maria, originària de Vallclara. Feu l’educació primària a l’escola pública de la vila, aleshores denominada Arce Ochotorena, i acabà el batxillerat al Col·legi de la Mercè gràcies a un gran esforç econòmic per part dels seus pares, que possibilità que estudiés en aquell centre privat. Posteriorment fer la llicenciatura en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona (delegació de Tarragona), tot amb beques, i es va especialitzar en història moderna, de la qual feu cursos de doctorat. Acabada la carrera, de cinc anys, va fer la tesina de llicenciatura i es traslladà a treballar d’arxiver als arxius de la Generalitat a Girona i a Santa Coloma de Farners (en el segon cas com a director). Es va casar amb Roser Puig Tàrrech, de la Selva del Camp, amb la qual durant un llarg temps emprengueren nombroses investigacions històriques d’arreu del territori. Del matrimoni en nasqueren dos fills: Macià (1992) i Armand (1997). Després de diversos anys de practicar la professió d’arxiver en diferents ciutats,una greu malaltia (afortunadament superada) el motivà retirar-se. Després del repòs i tractaments mèdics, ha pogut reemprendre lentament recerques històriques, en forma d’articles i llibres, a més de portar a terme activitats culturals a Montblanc, algunes en qualitat de president del Centre d’Estudis de la Conca (que enguany ha celebrat el 40è aniversari), a més de la coordinació, conjuntament amb Josep M. Carreras Vives, de les revistes Aplec de Treballs i Podall, ambdues disponibles al portal RACO.


El nostre biografiat porta editats centenars d’articles apareguts en diverses revistes, tant de difusió comarcal com d’àmbit nacional. El primer fou publicat l’any 2007 en el número 25 de l’Aplec de Treballs, i el darrer sobre mossèn Ramon Muntanyola, a la revista Lo Floc, de Riudoms, passant pels reproduïts als Estudis Altafullencs, d’Altafulla; Lo ViOlí, de Falset; Lo Floc, ja citada; la revista cultural de l’Urgell (URTX) de Tàrrega; la revista cultural del Berguedà (L’Erol), de Berga; la Revista de Catalunya de Barcelona; El Pont-Alt, de la Selva del Camp; la revista Bolduc, de la Diputació de Tarragona; el Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, d’Alcover, i els que va publicar a Espitllera, sense oblidar els de la nostra revista El Foradot i d’altres més que obviem per manca d’espai. Resumint, les publicacions que ha realitzat entre 1987 i 2018 han estat les següents: 128 articles en revistes, 17 col·laboracions en obres col·lectives, 12 llibres i 2 coordinacions de revistes.


Entre els llibres que ha publicat destaquem: Emigrar per viure: el moviment migratori de les muntanyes de Prades al Camp de Tarragona en la primera meitat del segle XX (amb Roser Puig); Santa Coloma de Farners (amb Roser P. i Jesús Mestre); Lilla: aproximació a la història d’un poble, amb l’esmentada Roser Puig; Catàleg del fons notarial del districte de Santa Coloma de Farners, i La Confraria de Sant Antoni Abat de la Selva del Camp (ss. XVIII-XIX), els aquests dos últims també amb Roser P.; Noms i gent de la Conca de Barberà (conjuntament R. Puig i V. Gual); Població i lluita contra la mort a Montblanc (XVIII); seguit de L’aprofitament del bosc a l’època moderna (la Conca de Barberà, s. XVIII), amb Roser Puig; La indústria tradicional de Montblanc i la Conca en el segle XVIII, i seguidament La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814), obra col·lectiva coordinada per ell, i finalment Migracions d’entrada i de sortida a Riudoms (1910-1950), que va obtenir el Premi Arnau de Palomar 2015 en la categoria d’Investigació.


En Josep Maria és un montblanquí que, tot i viure fora vila, és conscient de les mancances de la seva comarca d’origen i treballa per la cultura i pel país.


  (1) L’historiador és el professional que recopila dades del passat, les estudia i transmet. Els mètodes per dur a terme la tasca varien segons l’escola d’historiografia emprada o l’època que es tracti. Com a disciplina existeix des de l’antiguitat, quan els escriptors recollien els fets i esdeveniments, a vegades llegendaris, dels seus països d’origen . Els seus textos eren només de caràcter divulgatiu. Els cronistes medievals van heretar aquesta doble funció fins a l’arribada del positivisme. Els historiadors actuals han cursat en la seva gran majoria estudis específics a la universitat i exerceixen tant d’investigadors i divulgadors com d’assessors especialistes.