Sembradors d’odi

No té res millor a fer el Parlament d’Extremadura que promoure sancions contra Catalunya? No hi ha problemes a resoldre al seu territori? O estan tan acostumats a parar la mà que ja no veuen la necessitat de crear riquesa per millorar el seu nivell de vida?


Vaig ésser-hi fa uns anys i vaig quedar impressionat de la riquesa natural del país, amb abundància d’aigua però amb enormes extensions sense cultivar. Ens ho explicava el propietari del càmping, un antic camioner que havia recorregut Europa i tenia una visió força àmplia del progrés. El principal problema d’Extremadura —deia— era la manca d’ambició de molta gent per millorar el seu estatus social. L’ideal de molts és ocupar un lloc de pixatinters a l’administració per assegurar uns ingressos a final de mes però tenint les tardes lliures per passar-les al bar.


Tornant al tema inicial, us imagineu què hauria passat si el Parlament de Catalunya hagués fet qualsevol comentari crític sobre el govern d’Extremadura? Haurien caigut llamps i trons i pujat els dimonis de l’infern per blasmar una ingerència intolerable. És fàcil imaginar els articles de premsa i els comentaris de les tertúlies televisives d’uns desvagats que ho saben tot de tot. No estalviarien acusacions ni “floretes” contra Catalunya, un tema que dona per a molt. Probablement no hi hauria mancat una intervenció al Congrés per part dels qui ja sabem.


Quan el Parlament de Catalunya va fer una declaració proposant l’abolició de la monarquia, els partits s’hi abraonaren com a feres. El mateix PSOE que governa Extremadura deia que no es podien excedir les competències de l’àmbit territorial i la proposta va acabar al TC. En canvi, el Parlament extremeny pot amenaçar, dir com hem de ser governats, criticar el nostre sistema educatiu i els nostres mitjans de comunicació. Tot ben amanit amb expressions barroeres com que els catalans “tenen peles però no tenen llei”. Han sembrat la llavor del mal, però ningú ha mogut un dit per evitar-ho.


Un altre sembrador d’odi és el ministre Borrell, que es dedica a negar les evidències de l’actuació policial de l’1-O. És insultant el seu menyspreu envers una població pacífica que es va veure atacada, colpejada i agredida sense contemplacions. No té ulls a la cara aquest senyor? El que no té és vergonya quan intenta justificar l’agressió. Com es pot ser tan cínic per afirmar que només “dues o tres” persones varen necessitar assistència sanitària? És una actitud humiliant, indigna d’una persona que coneix perfectament la veritat dels fets.


No es pot tolerar aquesta prepotència des del poder per tergiversar la realitat. Una realitat que han pogut comprovar tots els mitjans de comunicació del món. En canvi, sembla que tots estan equivocats i l’única veritat és la que afirma el senyor Borrell. Caldria veure quines motivacions el mouen a adoptar posicions tan extremes. És qüestió de personalitat, de mala fe o que no té res més a fer que “pentinar el gat”?