Mirador de Bellmunt

El santuari de Bellmunt (Osona) es troba a una altitud de 1.246 metres, dins la serralada del mateix nom, situat al cantó nord del terme municipal de Sant Pere de Torelló, frontera natural entre les comarques d’Osona i Ripollès. L’església és de construcció romànica, de creu llatina i d’una sola nau. La marededéu és d’origen gòtic, d’alabastre, pintada, de vint-i-dos centímetres d’alçada. Els seus fonaments es creu que formen part del que queda del que fou el castell de Serragrenyada. Durant el llarg dels segles aquest lloc ha sofert saquejos i incendis. L’any 1936 va sofrir un nou assalt.


L’indret també és conegut pel nom de Marededéu de les Alades, on formigues amb ales a finals d’agost solen anar a morir, sobretot al costat, on hi ha un turonet amb una creu. Jacint Verdaguer, en els primers versos de L’emigrant, parla del lloc: “[...] ermita al cel suspesa”. Aquest emplaçament, amb el temps, s’ha convertit en un excel·lent mirador del sistema central, fet que propicia, durant el bon temps, passar-hi el dia.


Es pot accedir al santuari a peu i en cotxe, gràcies a una carretera que feren, a pic i pala, pel cantó de Sant Pere, tot un seguit de voluntaris devots de Bellmunt, entre els anys 1975 i 1985. El camí passa per diferents punts de parada: pedró de la Marededéu de Montserrat, on a la llunyania s’hi veu la muntanya; font Vidranesa, l’Alzina Grossa... També s’hi pot anar a peu pel bosc de les Fages, pel cantó de Vidrà.


A dalt hi ha un petit restaurant, un bar i una hostatgeria. Tot nou de trinca, gràcies a la Diputació de Barcelona, que l’any 1986 va emprendre la restauració del lloc. Aquest ofereix també una pila de serveis d’informació d’interès general, referits a l’excursionisme, la flora, la fauna, climatologia, història...


El 10 de setembre de 2018 aquesta carretera d’accés quedà tallada al trànsit per una esllavissada deguda a les moltes pluges del moment; no obstant això, es recuperà gràcies a la intervenció de màquines.


Lloc predilecte per als santperencs, que senten molt seu i hi tenen una estima especial, com als pobles de la Vall del Ges i del Bisaura, però també per a l’excursionisme en general. La seva vista al cantó nord sobre el Prepirineu i Pirineu és excel·lent, com al sud per a la contemplació de tota la plana de Vic, tant a les serres de llevant com de ponent...


En aquest indret, ara des de casa, podem accedir-hi sense fer grans esforços i admirar les vistes paisatgístiques que se’ns ofereixen, gràcies a la càmera web situada a l’indret. I des d’internet hom es pot dirigir a la següent adreça: “Mirador Bellmunt” o “Webcam Santuari Bellmunt”. Una visió de 360° ens delecta amb tot un paisatge de planes i serralades. 


En el passat dels nostres avis i per interès familiar, anar a Bellmunt devotament era de visita obligada. Avui, tot i que els records són entranyables, ja no és com abans; la vida se’ns ha complicat. L’última ascensió al santuari la vaig fer fa un any i mig amb uns amics. Fou una sortida de quatre hores. Per pujar des de Sant Pere fins al cim trigàrem dues hores. I la baixada la férem per la serra dels Cristians Vells, cap al serrat d’en Nesplà i l’ermita de Sant Roc, on dinàrem. Després tornàrem cap a Sant Pere i cap casa. Una vegada més, recuperàvem la memòria.