La bebeteca

Una bebeteca, quina bona idea. Això és el que penso cada vegada que m’assabento que en una biblioteca ofereixen aquests serveis, aquestes possibilitats tan atraients d’apropar els llibres, les històries i els dibuixos als infants més menuts.


I és que una biblioteca és un espai de coneixement, intel·lectual, però també de socialització, de descoberta, de curiositat. És l’espai dels llibres, sí, però també de la premsa, de les revistes, de les publicacions gràfiques. És un lloc on es fan xerrades de literatura, on a vegades es presenten llibres o es fan interessants clubs de lectura. Aquests clubs periòdics on es planteja la lectura d’un llibre, les persones que en volen formar part l’agafen prestat i tenen la intenció d’anar-lo llegint tots junts, cadascú a casa seva, i uns dies determinats posar-lo en comú, per donar-ne el punt de vista, per comentar-lo, per parlar a vegades amb l’autor, l’editor o el traductor, que a voltes hi són convidats. I llavors es produeix aquella sensació de formar part d’una petita col·lectivitat d’amants de la literatura, que és el mateix que dir, en definitiva, de la vida posada en paper. De clubs de lectura n’hi ha d’adults, de temàtiques diverses, i també d’infantils i juvenils, depenent de la biblioteca, de la zona, del públic interessat o de les mateixes inquietuds dels dinamitzadors.


En una biblioteca, dèiem, també hi trobem premsa, una bona selecció de la de proximitat i la d’àmbit nacional. És ben habitual per a alguns passar-hi per cercar si en tal o tal altre diari han aparegut unes notícies que ens interessaven; o simplement llegir-lo entretingudament, per estar al corrent del que succeeix al nostre entorn. La premsa és, també, a vegades, objecte de consulta per a estudis, per saber què es deia sobre algunes qüestions, què escrivien els periodistes sobre això o allò. Però tornem al principi. Parlàvem de la bebeteca. Dins dels bonics espais de literatura infantil i juvenil de què disposen les biblioteques que tenen prou superfície per albergar-los, la cirereta del pastís n’és la zona per als més menuts, els bebès. Molts es preguntaran, què han de llegir els bebès, si encara no parlen, i encara menys llegeixen? Però la resposta és ben senzilla, els bebès ja “llegeixen” abans de parlar, i tant. Llegeixen dibuixos, imatges, fotografies, les portades, les textures, els teixits, els colors, el traç curvilini de les lletres lligades, que encara no poden desxifrar. Tots aquests elements, que poden observar i tocar per tot arreu, i que precisament en una biblioteca són omnipresents, els desperten així la seva àvida curiositat.


Es diu que l’origen de l’aprenentatge està d’alguna manera també en la curiositat. Si en tenim volem saber més sobre el món que ens envolta, sobre les persones, sobre nosaltres, què passa a prop nostre, entendre’ns. A poc a poc es va bastint el nostre coneixement, anem fent més i més connexions entre allò que ja sabem, i aquests lligams ens permeten comprendre les coses d’una manera més completa. Tot sovint vivim situacions que ens recorden una altra, o llegim quelcom que ens porta a la ment una anècdota, un llibre, una conversa... Les connexions les anem construint i es van intensificant i fent-se més fortes i més fàcils de recordar a mesura que anem repetint-les, recordant-les. Així, com més en contacte amb els llibres estigui un infant més fàcil serà, d’entrada, que n’hi interessi el contingut, el que representa una porta oberta a futurs lectors, a persones que possiblement valoraran les lletres.


En una biblioteca hi entres, mires, fulleges els llibres i tries entre una gran varietat d’opcions. I no està determinat què has de llegir, sinó que et pots sentir lliure perquè et caiguin a les mans obres que mai hauries pensat que hi tindries, amb les que pots viure noves aventures. Per tot això, una bebeteca i una sala infantil i juvenil estenen la mà als infants, fent-los partícips de mons per descobrir, ja de ben menuts. I a mesura que es vagin fent grans potser també mantindran un interès per la lectura, diversa i rica, pel pensament crític i pel coneixement, perquè ho veuran com quelcom natural.