Conflicte entre Jesús i els jutges justos

El periodista Oriol Domingo escrivia un article —“Conflicte entre Jesús i els jutges injustos”— a la revista cristiana i progressista Foc Nou, dels mesos de novembre i desembre del 2018, on comparava la semblança entre el judici de Jesús pels mestres de la llei jueva i el processament dels sobiranistes catalans, partint de la idea que el conflicte entre un sistema judicial injust i els justos perseguits s’ha donat arreu i en tots els temps. Podem pensar en diferents casos de la història, i ara també en segle XXI i a l’Estat espanyol.


Domingo posa de manifest que Jesús de Natzaret esdevé un gran referent cívic i religiós i que va tenir xocs amb mestres de la llei. Jutges i advocats de l’Estat i tribunals són ara aquí “els mestres de la llei”, en terminologia evangèlica. Certament s’hi veu un paral·lelisme.


Entre altres comentaris, ens fixem quan ens fa adonar que Jesús fou condemnat per una justícia injusta. Anem descobrint que els nostres dirigents democràtics i pacífics, sense judici ni sentència, són tractats com a perillosos delinqüents violents; no podem evitar de veure-hi paral·lelismes amb Jesús quan el sistema judicial polític i religiós de la llei judaica va fer de manera semblant. Aquest apartat ens ofereix coincidències. 


El procés sobiranista, pel que hem anat observant, ens porta a pensar —i així ho expressen els analistes— que es basa en una construcció falsa de la realitat. I en el cas de Jesús? Tot el Sanedrí buscava una falsa declaració per tal d’acusar-lo, però no en van trobar cap. Domingo ens en dona una cita: Mt 26, 59-60.


En els dos casos el nostre analista posa de relleu la indignació que senten, uns pels plantejaments sobiranistes i els altres per les manifestacions de Jesús, que no poden admetre.


Per reblar aquesta idea, ens fa adonar que en el llibre Jesús de Natzaret de Benet XVI (en la reflexió que fa en la segona part d’aquesta obra, en el capítol 7, titulat “El procés de Jesús”), el papa Ratzinger fa unes consideracions sobre aquest processament, en què Domingo veu paral·lelismes amb Espanya i Catalunya. I per això n’extreu aquest paràgraf: “En Jesús apareix l’ésser humà com a tal. En ell es manifesta la misèria de tots els colpejats i nafrats. En la seva misèria es reflecteix la inhumanitat del poder humà, que esclafa així l’impotent.”


Recordem Pilat, que prefereix condemnar Jesús per evitar protestes, sabent a priori que és innocent, abans que fer justícia. Domingo ens diu que opta per una pau que al final serà efímera per haver negat la veritat.


En la novel·la El Crist de nou crucificat, del grec Nikos Kazanzakis, que fou traduïda al català per Joan Sales vers l’any 1959 (ara n’ha sortit una nova edició), es narra la vida d’un poblet de grecs cristians a Turquia i les injustícies que reben. El nostre periodista ens fa adonar que l’escriptor Carles Márquez veu similituds entre el món grec i la situació catalana. Per a Domingo el conflicte entre Catalunya i Espanya, amb exiliats i presos, pot ser objecte també de reflexió cristiana, quan posa de manifest que Jesús de Natzaret fou jutjat i condemnat per una justícia injusta. Per als sobiranistes catalans empresonats i exiliats podria passar quelcom semblant?