Parlar de lleis

“Segons la nostra llei” és l’article que va escriure mossèn Miquel Raventós, amic meu, en l’apartat d’opinió, en la columna “Amb ulls cristians” del setmanari de Vilafranca del Penedès, El 3 de Vuit, en què fa referència de manera expressa al tema de la llei que aplica el govern espanyol als presos polítics catalans. Ell mateix me’l va enviar després que jo li hagués fet arribar el meu, “Conflicte entre Jesús i els jutges injustos”.


El comentari no té pèrdua per la seva claredat diàfana i esdevé un testimoni cristià de la veritat amb totes les lletres. El va escriure amb motiu de la Setmana Santa de l’any passat i ara jo el transcric tal com l’autor el va publicar, pel valor intrínsec que desprèn i perquè no voldria alterar-ne el contingut de cap de les maneres:

 

Segons la nostra llei
Quan tanta gent s’afanya a buscar una mica de respir aquests dies de Setmana Santa, cada any l’Església ens convida a escoltar la lectura de la passió de NSJ. A la missa del Diumenge de Rams escoltem enguany la que correspon al cicle B de lectures, és a dir, segons Marc. En la celebració litúrgica de Divendres Sant escoltem cada any la passió de l’evangeli de Joan.


Aquesta lectura de la passió de NSJ, tant si és Diumenge de Rams com si és Divendres Sant, ressona amb força en la nostra història personal i col·lectiva. La història del Crucificat és la història de la solidaritat amb els crucificats d’avui.


Aquesta lectura de la passió ha ressonat aquesta Setmana Santa en uns moments gens fàcils en la nostra història política recent, que cadascú és prou lliure d’interpretar però no de tergiversar. Em refereixo a la incansablement repetida al·lusió a la llei per part de l’actual govern espanyol. Si alguns d’aquests governants són cristians, faran bé de no passar de llarg de les paraules vergonyants del Sanedrí, que s’haurien d’escriure amb ferro roent: “Segons la nostra llei, mereix pena de mort” (Cf. Joan 19,7).


Segons la llei, Nelson Mandela va ser reclòs durant anys a la presó. Segons la llei, Luther King va ser vilment assassinat. Segons la llei, Mahatma Gandhi també fou assassinat. Segons la llei, Pere Casaldàliga ha estat perseguit... segons la llei, hi ha polítics catalans a la presó o exiliats; segons la llei, no es pot pensar ni decidir el nostre futur. Segons la llei, la independència no sols no pot existir sinó que és impensable.


Cal recordar, des del mateix evangeli, que “el dissabte —la llei— ha estat fet per a l’home”. No us pregunteu, doncs, “segons la llei”; pregunteu-vos simplement “si és just”. Fou just que Mandela hagués de passar tants anys a la presó? Fou justa la mort de Romero o dels jesuïtes de la UCA? Són justes les nombroses amenaces a la vida i ministeri de Pere Casaldàliga?


Amb el cor a la mà i escoltant de fons i amb emoció la Passió segons Mateu, de Bach: Potser tot ha estat segons la llei, però no ha estat just. La causa de Jesús i dels seus deixebles ha estat sempre el Regne de justícia, d’amor i de pau! La causa de Jesús no ha estat mai la llei, entesa des dels inconfessables interessos dels poderosos de torn!