Forns de pega

El quitrà i la pega foren productes que ja s’utilitzaven tant a l’època romana com a l’edat mitjana per tal d’impermeabilitzar o enganxar el que fos. Aquesta aplicació donaria resposta al fet que, ja en aquestes etapes passades, els vaixells —amb el quitrà— poguessin navegar sense que s’hi fessin vies d’aigua i perillés la seva flotació o que els bots de vi —amb la pega— n’aguantessin el contingut.


Coneixia l’existència d’altres tipus de forns, com els de calç, teuleries, guixeres i algun altre, però desconeixia la seva fabricació amb els forns de pega. I això que d’algun lloc o altre s’havia d’extreure aquest gènere, perquè deien que se’n feia servir per a la conservació del vi, en les de botes de cuiro, per beure a galet, o pels bots. I a més, que la seva matèria primera s’obtingués dels arbres; aquesta idea seria tot un descobriment. Esbrinant el tema, m’assabento que Catalunya en fou una gran productora i un centre de comercialització important.


El quitrà fou anterior a la pega, ja que es feia servir per a fins militars, tant en la navegació com en el llançament, per mitjà de llombardes, contra l’enemic o en altres afers bèl·lics. Només caldria recordar, com a exemple, l’inici de la pel·lícula El gladiador. L’atac perpetrat per l’exèrcit romà contra als bàrbars de Germània seria una mostra clara de les armes llancívoles de foc. Un material que, com sol passar sempre, el mon bèl·lic s’ha anticipat en la seva utilització.


Els estudiosos ens posen en coneixement que la tala d’arbres a Catalunya fou tan necessària per a l’obtenció dels productes esmentats que la marina de guerra va posar el crit al cel, perquè perillava la construcció de galeres per a finalitats marineres. Per això es recomanava que s’utilitzessin les soques dels arbres.


Un serrador de Caldes de Montbui, bregat en la feina de serrar taulons, em parlava que en aquesta població hi havia hagut molta tradició de tallar arbres per a la construcció de vaixells, tant per a l’estructura de les costelles com per als pals de messana... Posava en relleu que els arbres corbats se solien agafar com a element per a les curvatures dels bucs fets encara de fusta. En cap moment va sortir en els comentaris sobre l’elaboració de la pega. Potser perquè aquell dia no tocava parlar del tema.


Un seguit de comarques de la geografia catalana en el passat han estat referents en diferents èpoques de l’obtenció tant de la pega com del quitrà, al llarg dels segles, per mitjà dels forns. Entre elles destaquen el Baix Ebre, el Maresme, el Vallès Oriental, la Selva, etc.


Un forn de quitrà o de pega és on s’obtenen aquests elements, on els trossos adequats dels arbres sotmesos a grans temperatures es van cremant dins del forn de manera lenta i, a la vegada, van succionant els líquids que hi ha en el seu interior. Aquests cauen al fons del forn i surten per un forat petit, pensat per a aquesta funció, on es recull.


Patrimoni existencial de la Catalunya rural, I Premi Serret, Terra de Cruïlla, de l’historiador geògraf i sociòleg Francesc Roma i Casanovas, autor de diversos llibres de guies, esdevé un bon referent a consultar, molt ben documentat en el tema tractat. Aquest escriptor posa de manifest la necessitat que, els qui acostumem anar d’excursió, en la descoberta del territori agafem la responsabilitat de datar-ne les restes arqueològiques que al nostre pas anem descobrint, perquè no caiguin en l’oblit. D’això se’n diu excursionisme científic; pràctica que molts hem portat a terme des de sempre, sense tenir gaire o gens de consciència del nom, perquè ja hi havíem estat educats.