Aquest any Montblanc celebra una efemèride que va molt més enllà d’una entitat. Celebra seixanta anys d’una manera d’educar, de servir i de construir comunitat. Celebra seixanta anys de l’Agrupament Escolta Mare de Déu de la Mercè.

Fundat per Mn. Albert Palacín, pioner de l’escoltisme a l’arquebisbat de Tarragona i impulsor d’agrupaments a Montblanc, l’Espluga de Francolí, Blancafort i en altres poblacions del nostre territori, el CAU ha esdevingut una de les realitats educatives més sòlides i influents de la vila. Sis dècades després, centenars d’infants, adolescents i joves han passat per les seves branques, han crescut sota els seus valors i han contribuït a escriure una història que forma part del patrimoni humà de Montblanc.

Aquest aniversari, que s’ha commemorat amb una exposició a la Biblioteca Comarcal Conangla i Fontanilles,  i amb diversos actes al llarg de l’any, és una magnífica oportunitat per mirar enrere, però sobretot per prendre consciència del que representa l’escoltisme i de la seva vigència en el món actual.

L’escoltisme, fundat per Baden-Powell a principis del segle XX, no és simplement una activitat de lleure. És una proposta educativa integral. Una escola de vida. Una pedagogia basada en l’experiència, la responsabilitat, el servei, el treball en equip i el compromís personal.

Aquesta proposta pedagògica es fonamenta en tres grans pilars: la Fe, el País i l’Educació.

La Fe, entesa com una invitació a créixer espiritualment, a descobrir el sentit de la transcendència i a viure els valors de l’Evangeli des del compromís concret amb els altres.

El País, perquè l’escoltisme educa en l’arrelament, l’estima per la pròpia cultura, la llengua, les tradicions i el territori, formant ciutadans conscients de la seva realitat i compromesos amb el bé comú.

I l’Educació, perquè tot el mètode escolta està orientat al creixement integral de la persona: intel·lectual, emocional, social, físic i espiritual.

Potser la millor síntesi d’aquesta pedagogia la trobem en la Llei Escolta. Quan afirma que l’escolta és digne de confiança, lleial, útil, amic de tothom, respectuós, responsable, optimista o compromès amb la natura, no està proposant simples normes de conducta. Està dibuixant un ideal de persona.

◗ Una persona íntegra.

◗ Una persona capaç de pensar en els altres abans que en ella mateixa.

◗ Una persona disposada a deixar el món una mica millor de com l’ha trobat.

I aquesta és probablement la gran aportació de l’escoltisme: formar persones.

Vivim en una societat que sovint parla molt d’educació, però que massa vegades la redueix als coneixements acadèmics. L’escoltisme recorda que educar és molt més que transmetre continguts. És ajudar a créixer en responsabilitat, en autonomia, en solidaritat, en capacitat de servei i en compromís.

Des de la meva experiència personal, aquestes paraules tenen un significat especial. Vaig tenir la sort de ser cap al Cau de Montblanc i, posteriorment, de servir com a consiliari de AEiG Mare de Déu de Misericòrdia de Reus i de la Demarcació de Tarragona. Això m’ha permès veure de prop la força transformadora de l’escoltisme i comprovar com infants i joves es converteixen, amb els anys, en adults compromesos amb les seves famílies, les seves professions, les seves entitats i els seus pobles.

Per això, aquest aniversari és també un moment de gratitud.

Gràcies a tots els caps que han dedicat hores i esforços de manera altruista. Gràcies als consiliaris que han acompanyat el creixement espiritual de tantes generacions. Gràcies a les famílies que han confiat en aquest projecte educatiu. Gràcies als infants i joves que han donat sentit a la tasca educativa. I gràcies, també, a totes aquelles persones que durant aquests seixanta anys han mantingut viva la flama de l’escoltisme a Montblanc.

Les entitats no són els locals, ni els fulards, ni les activitats. Les entitats són les persones. I darrere d’aquests seixanta anys hi ha centenars de persones que han contribuït a construir una cadena educativa ininterrompuda que arriba fins avui.

En un temps marcat per l’individualisme, la immediatesa i la fragmentació social, reivindicar l’educació en el lleure és més necessari que mai. Perquè és en espais com el CAU on molts infants aprenen per primera vegada què significa compartir, responsabilitzar-se d’un grup, servir els altres o comprometre’s amb una causa.

Seixanta anys després, el millor homenatge que podem fer a Mn. Albert Palacín i a totes les generacions que han fet possible aquesta història és continuar apostant per aquest projecte educatiu.

Perquè el Cau no només ha ajudat a fer bons escoltes.

Ha ajudat, sobretot, a fer millors persones.