Capçalera grossa

Nova Conca

Dimecres, 16 d'agost de 2017


Dijous, 14.3.2013 16:45h

Teresa Duch Escriptora

…recomano fer un pas més enllà de la comoditat del dia a dia…


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Quin record guardes de la teva recent presentació literària a Montblanc?
Un bon record. Vaig poder presentar el llibre a la capital de la meva comarca, acompanyada de dos grans persones, el Josep Gomis i el Manel Martínez. Era un repte difícil ja que, tot i haver-hi treballat durant vuit anys, actualment hi tinc pocs vincles.
Malgrat tot, a part de família i algun ex company de la CADEM, aquesta va ser la presentació on hi havia més assistents que no em coneixien. Penso que és positiu perquè d’entrada vol dir que sense conèixer-me em van fer confiança i van venir a l’acte.

Com sorgeix la possibilitat i el fet de publicar el teu primer llibre “Viatges insòlits de viatgers abrandats”?
Jo fa vuit anys que sóc alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona i, encara que sempre m’ha agradat escriure, començar a anar a l’Escola em va obrir un altre món que em permetia ampliar els meus coneixements i moure’m en un ambient on l’afició comuna era la literatura. En tot aquest temps he anat escrivint i acumulant moltes històries. Va arribar un moment que vaig pensar que m’agradaria que el que escrivís arribés a més lectors. Vaig engegar un bloc literari, salsa-ficcio, on hi anava penjant algun relat, primer purament literari i després vaig anar evolucionant a parlar de la independència, de l’actualitat, i també a fer una certa crítica social. Vaig veure que el bloc agradava i em vaig acabar de decidir a publicar un llibre escollint els relats que fossin més adients a la temàtica comuna dels viatges. Després de mig any cercant editorial, només vaig rebre resposta d’un parell proposant-me uns tractes bastant indignes, per ser que era jo, com qualsevol escriptor, qui s’havia passat hores i hores, encara que molt a gust, escrivint el llibre. Com que ja estava decidida a publicar, vaig pensar que, després de tot aquell periple buscant editorial, em veia ben capaç d’autopublicar-me. I així ho vaig fer. Les dues barreres que veia més difícils d’escalar eren, la primera, que tot el procés havia de passar per mi: la maquetació, la impremta, la distribució, la difusió... A poc a poc ho vaig anar fent i ha estat una gran i bona experiència. La segona era l’aval que representa l’editorial, però vaig pensar i penso que el meu aval és el que he escrit i qui té la paraula són els lectors. I el llibre està agradant.

En la presentació es recomanava assaborir el llibre poc a poc, perquè creus que es va dir això?
Bé, són relats entenedors i aparentment de temàtica senzilla, però en tots hi ha n metàfores, missatges, segones lectures, també algunes proses poètiques. Si es llegeixen molt de pressa es poden perdre aquests detalls i seria una llàstima no apreciar-los.

Creu que tots plegats som en certa manera viatgers i som prou abrandats?
Viatgers, segur. No hi ha cap dubte que la vida és un viatge i cada persona fa un viatge diferent, digne de la millor novel·la. Però encara dintre de la vida de cadascú hi han petits viatges quotidians o extraordinaris. Molts cops quan acabem aquests petits viatges, ja no som el que érem quan els hem començat. Abrandats? Bé, jo des de la meva experiència recomano, dins del tarannà i les circumstàncies de cada persona, fer un pas més enllà de la comoditat del dia a dia, i després un altre pas. En general no som abrandats perquè la por a allò desconegut ens immobilitza. Superar-ho té premi, un premi personal.

Cap a on creus que viatja aquest món nostre?
Ara mateix, i no sóc pessimista, cap a un territori desconegut. En el nostre món més proper, una part important de la població no té les necessitats bàsiques cobertes mentre una elit  corrompuda ha arrambat tot el que ha pogut amb total impunitat i sense cap por de la justícia. Jo veig molts paral·lelismes amb moments pre-revolucionaris de la història.  De tota manera penso que quan Catalunya sigui independent i pugui administrar els propis recursos, serem capaços de dirigir i controlar el nostre viatge.  

Quina relació guardes amb Vimbodí?
A Vimbodí hi tinc els pares, molta família, amigues, amics...Hi vaig tots els caps de setmana i sempre que convé. També col·laboro amb la Revista Punt i coma. El Regidor de Cultura, l’Enric Alfonso ha el·laborat una base de dades amb tots els vimbodinencs de fora vila per assabentar-los de tot el que es va fent al poble. Des que hi sóc, vaig rebent els mails i estic més al dia de tot. I hi ha molta activitat al poble que si no ho saps, no t’ho imagines.

Finalment, quins projectes tens al cap?
Estic escrivint una novel·la, que és quelcom molt diferent a escriure relats curts i no m’és fàcil. De tota manera no descarto publicar un altre recull de relats, abans o després que surti la novel·la. Molts lectors m’ho demanen. Sembla que els Viatges insòlits s’han quedat curts.


Lectures 1100 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament

  Previsualitza

La direcció de Nova Conca es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Enquesta

Sou d'alguna ONG?


21%



79%




Vots 14 vots


Vídeos

Opinions

Editorial

Torna el Festival de Música Antiga de Poblet

Sota la gran direcció artística de Jordi Savall, avui divendres torna el Festival de Música Antiga de Poblet; un Festival que ja no necessita presentació i que omple de prestigi l’incomparable marc del Monestir de Poblet i la Conca de Barberà en el seu conjunt. Llegir més

Categories

Oferta Laboral

giny

En paper

giny

giny

giny

Enllaços

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya