La veritat, es que no vaig tindre tota la sort de quedar-me amb tu, pero vaig tindre el plaer de conèixer-te i conviure moments fantàstics, i prometo estranyar-te en silenci, durant els anys que pugui triar el pensament que vull tindre.

Segurament durarà per sempre, encara que no et veigi, ni et toqui, mentres venen a la memòria molts i bonics moments, per que demà fotre una Iguat caure hi ha amors, que’s queden dins teu tant arrelats, que ni el pas del temps pot borrar. Lleigeix una petita història que t’explico: un vell druida, va morir i va anar a viure a la lluna, amb un gran manat de fils vermells a les mans, i desde dalt la lluna, quant veu a dues persones que han connectat o estan connectant, envia un fil vermel invisible dels que va pendre, que’ls uneix per sempre, estiguin lluny o prop, i encara que tu no el veigis existeix aquest fil vermell.

Descobreix el teu fil vermell i tanca els ulls.