Aquests dies, amb el papa Lleó XIV a Catalunya, pot semblar que el debat públic gira al voltant dels actes i les imatges. Però hi ha un altre element de fons: aquest mateix papa acaba de situar la IA al centre d’un gran document moral i social. Quan una encíclica del Vaticà parla d’intel·ligència artificial, el tema deixa de ser només tecnologia. Passa a ser una qüestió humana, social i política.

Una encíclica és un text de primer nivell dins el magisteri catòlic. Orienta la mirada de l’Església sobre grans qüestions del seu temps i sovint influeix en el debat social, polític i cultural. Rerum novarum, sobre la qüestió obrera i els drets del treball, i Laudato si’, sobre la crisi ecològica i la cura de la casa comuna, en són exemples coneguts. El document Magnifica Humanitas porta data del 15 de maig i es va presentar públicament el 25 de maig. Des d’aleshores ha generat reaccions en mitjans, sectors religiosos, món tecnològic i àmbit dels drets humans.

Els grans destacats de l’encíclica
La idea central és clara: la intel·ligència artificial no és dolenta per naturalesa, però tampoc és neutral. Depèn de qui la dissenya, qui la finança, qui la controla i amb quins objectius s’utilitza.

El papa no parla de la IA com una simple eina més. La situa dins d’un canvi històric comparable a altres grans transformacions de la humanitat. I ho fa amb una imatge bíblica potent: d’una banda, la Torre de Babel, símbol d’un poder que vol arribar massa amunt i acaba generant confusió, domini i fragmentació. De l’altra, la reconstrucció dels murs de Jerusalem, en una imatge bíblica de reconstrucció comunitària, entesa com una obra compartida i orientada al bé comú.

Aquesta comparació situa el debat en un terreny més profund. La societat pot aprofitar l’ajuda de la tecnologia posant-la al servei de la dignitat, el treball, la veritat, la pau i el bé comú. La IA dona velocitat i capacitat; el sentit l’han de marcar les persones i les institucions que en fan ús.

Un altre punt destacat és la crida a “desarmar” la intel·ligència artificial. No vol dir aturar tota innovació, sinó treure-la de les lògiques de dominació, guerra, exclusió i acumulació de poder. La IA pot ajudar a resumir documents, classificar informació o prendre decisions més ràpides. Però quan afecta una feina, una ajuda pública, una diagnosi, una decisió administrativa o fins i tot una acció militar, algú n’ha d’assumir la responsabilitat.

Reaccions internacionals
Les reaccions han estat diverses. Alguns mitjans internacionals han presentat l’encíclica gairebé com un manifest moral sobre la IA i han destacat que ha tingut recepció entre públic jove, precisament perquè aborda un tema que molts governs encara tracten amb retard.

Des del món tecnològic, la presència de Christopher Olah, cofundador d’Anthropic, a la presentació també és significativa. Anthropic és l’empresa creadora de Claude, un dels assistents d’IA més rellevants, i centra part del seu discurs en la seguretat dels models avançats. La seva presència mostra que el Vaticà vol dialogar amb persones que participen directament en el desenvolupament d’aquesta tecnologia.

A Europa, el document encaixa amb l’esperit de l’AI Act, la llei europea d’intel·ligència artificial, la normativa que intenta posar límits, transparència i responsabilitats als usos més sensibles de la IA.

També des de l’àmbit dels drets humans, l’advertiment sobre la IA en la guerra i les armes autònomes és un dels punts més delicats: cap màquina hauria de decidir, de manera opaca o automàtica, sobre la vida o la mort de ningú.

No totes les lectures han estat iguals, però el document té una virtut important: no es perd en la ciència-ficció. Posa el focus en el present, en allò que ja està passant.

Una conclusió incòmoda
Des d’una mirada ètica i ciutadana, la importància d’aquest document és clara. Quan una institució com el Vaticà situa la intel·ligència artificial al centre d’una encíclica, està dient que el tema ja forma part dels grans debats morals del nostre temps. La IA escriu textos, fa imatges i respon preguntes. També comença a ordenar expedients, seleccionar currículums, entrevistar candidats, detectar riscos, classificar alumnes, recomanar tractaments, filtrar informació i automatitzar decisions. Tot això pot ser útil. La garantia democràtica passa per identificar qui hi ha al darrere, qui ho controla, amb quines dades funciona i com es poden corregir els errors.

Potser el més rellevant de Magnifica Humanitas no és que el papa parli d’intel·ligència artificial. El més rellevant és com en parla. La compara amb situacions bíbliques perquè entén que som davant d’un dilema antic amb eines noves: què fem quan tenim massa poder i poca saviesa?

Aquesta és la pregunta que ens deixa l’encíclica: estem construint una nova Babel digital o una tecnologia al servei d’una vida més humana?

Aquests dies veurem moltes imatges del papa a Catalunya. Però potser una de les coses més importants que ens deixa aquest moment és aquesta pregunta de fons. Si fins i tot el papa parla d’intel·ligència artificial, podem continuar tractant-la com una cosa només de tècnics?