Editorial

La transició energètica és innegociable i vital per al futur del país. Però la urgència no pot justificar que es desenvolupin grans projectes sense tenir en compte els territoris on s’instal·len ni les persones que hi viuen. La xerrada sobre el PLATER a Montblanc va posar de manifest la preocupació de la Conca de Barberà i altres comarques rurals: grans instal·lacions eòliques i fotovoltaiques poden concentrar-se sobre sòl agrari i paisatges singulars sense que la participació local tingui un paper real.

El PLATER té la finalitat d’ordenar el desplegament de les energies renovables a Catalunya, una necessitat evident. Però la manera com s’ha plantejat, amb una visió centralitzada i poc adaptada a cada territori, genera recels. La planificació hauria d’haver incorporat criteris locals i comarcals, per assegurar un repartiment equitatiu de la càrrega energètica i evitar que certes zones assumeixin més pressió que d’altres, sovint sense ser les principals consumidores d’energia.

El debat sobre les renovables no ha de ser binari: renovables sí o no. Cal preguntar-se quin model de desplegament volem. És diferent omplir hectàrees de sòl agrícola amb grans instal·lacions que aprofitar cobertes, polígons industrials o comunitats energètiques locals. També cal valorar qui en rep els beneficis i quins costos assumeix cada territori. Sense un enfocament equilibrat, la transició corre el risc de ser percebuda com una imposició i no com una oportunitat.

Els ajuntaments i el Consell Comarcal tenen ara una responsabilitat crucial en el període d’al·legacions. Participar, analitzar el document i defensar alternatives és essencial per garantir que el futur energètic respecti els pobles, la pagesia i el paisatge. Només així la transició energètica serà sostenible i justa: no només per generar electricitat neta, sinó també per enfortir els territoris que acullen aquestes energies.