Parlem amb el montblanquí Jan Pere, de 19 anys i que juga  al Reus Deportiu d’Hoquei Patins i que aquesta temporada ha aconseguit aixecar dos títols, el campionat de Catalunya i campionat d’Espanya.

Has tancat la temporada amb el títol de campió de Catalunya i el de campió d’Espanya júnior amb el Reus Deportiu. Com valores tot el que heu aconseguit?
Valoro tot el que hem aconseguit amb molt d’apreci i orgull. Jo no havia guanyat mai uns campionats d’aquesta magnitud, així que tancar la temporada com a campions de Catalunya i d’Espanya és un somni fet realitat. Darrere d’aquests títols hi ha moltíssim esforç i una actitud increïble per part de tot l’equip, l’entrenador i tot l’staff amb què vam comptar (fisio, delegats, nutricionista).

Quan va començar la temporada, us imaginàveu que podríeu acabar aixecant aquests dos títols?
Es va formar un grup fantàstic amb l’arribada de dues incorporacions noves i un nou entrenador. Per la gran qualitat dels jugadors que formàvem la plantilla, teníem clar que podíem arribar lluny, però si som sincers, mai ens hauríem imaginat que arribaríem a proclamar-nos campions de Catalunya i d’Espanya.

Què creus que ha tingut aquest equip per ser capaç de competir i guanyar en dues fases finals tan exigents?
L’aspecte més destacat amb el qual comptàvem era el nostre físic, ja que durant la temporada es va treballar molt. Això ens va fer estar sempre en un punt més per sobre dels rivals. A nivell tàctic, el nostre entrenador sabia molt bé el que havíem de fer en tot moment, i dins de l’equip es va formar un molt bon grup de companys que ens enteníem a la perfecció.

El Campionat de Catalunya el vau disputar a casa, al Pavelló Olímpic de Reus. Va ser especial poder guanyar-lo davant la vostra afició?
I tant, jugar a casa sempre és especial, però guanyar el Campionat de Catalunya a Reus va ser una sensació única i inoblidable. El fet de jugar a prop de casa ens donava un plus de motivació, ja que facilitava que tothom pogués venir. Vam tenir la sort de tenir les nostres famílies, els amics i tota l’afició omplint la grada i recolzant-nos a cada partit. Celebrar un títol tan important al costat de la gent que t’estima i que t’acompanya en el dia a dia va fer que guanyar aquest campionat fos molt més emotiu.

A la final del Campionat d’Espanya, vas ser l’autor del gol del Reus Deportiu que forçava l’empat i provocava la tanda de penals. Com recordes aquell moment?
El recordo com un moment increïblement intens, just abans ens havien fet un gol, però l’equip es va aixecar molt bé d’aquell cop i, just després, vaig tenir la sort de marcar l’empat. Aquell gol ens va donar molta tranquil·litat, i ens va permetre afrontar la tanda de penals amb una mentalitat molt positiva. Finalment, vam aconseguir guanyar la tanda i proclamar-nos campions. Va ser un premi brutal a la feina de tot l’any.

Quina ha estat la principal fortalesa del Reus Deportiu júnior aquesta temporada?
Crec que el nostre gran punt fort ha estat la preparació física, que ens ha ajudat moltíssim a aguantar el ritme exigent de la temporada i a arribar frescos als minuts decisius dels partits. Però el físic no ho és tot; s’ha complementat a la perfecció amb una tàctica preparadíssima, estudiada al detall per a cada rival. A sobre, hem tingut la sort de comptar amb un entrenador que ha sabut gestionar el grup de manera increïble, ensenyant-nos i pressionant-nos en el moment just per saber treure el millor de cadascun de nosaltres, tant a la pista com a fora. Aquesta unió entre físic, estratègia i lideratge ha estat la clau de l’èxit.

Creus que aquesta temporada t’ha servit per fer un pas endavant com a jugador?
Sí. Juntament amb la temporada anterior, han estat claus per a la meva evolució, tant en l’àmbit personal com en l’esportiu. M’han fet créixer molt, ja que he tingut l’oportunitat de ser el capità, cosa que m’ha aportat grans aprenentatges.

Acabes l’etapa de júnior. Tens clar el teu futur la pròxima temporada?
Encara no tinc del tot clar el meu futur, ja que estic valorant diverses opcions amb l’objectiu de continuar progressant com a jugador. El més important per a mi ara mateix és trobar un projecte que em permeti seguir creixent, afrontar nous reptes.

Per qui no et conegui, ens expliques quan vas començar al món de l’hoquei i quins passos has seguit?
Doncs vaig començar ben petit, amb només 2 anys, a Montblanc de la mà del meu pare. Allà hi vam estar un parell d’anys fins que l’equip es va fusionar amb l’Espluga, on vaig jugar dues temporades més. L’etapa de prebenjamí va ser un punt d’inflexió, ja que em va sortir l’oportunitat d’anar al Vila-seca. Hi vaig passar sis anys claus per a la meva formació, on vaig aprendre moltíssim i vaig fer un gran salt com a jugador. Finalment, en el meu segon any d’infantil, em vaig incorporar a les files del Reus Deportiu, que és el meu club actual i on he pogut continuar creixent fins al dia d’avui.