Qui eren les muses de Maties Palau Ferré? Aquesta és la pregunta que planteja el periodista i escriptor Màrius Serra en el seu joc d’estiu.

A través de les xarxes socials i amb l’etiqueta #ladonaméspintada, durant el mes d’agost Màrius Serra publica cada matí la imatge d’un quadre pintat pel cubista Palau Ferré, a partir del qual planteja un enigma o proposa als internautes que s’imaginin aspectes de la vida de les dones que hi surten pintades.

“Com es devien dir les figures femenines dels seus quadres? D’on provenien? Quina era la seva vida amorosa?”. Aquestes són algunes de les qüestions que ha plantejat Màrius Serra durant aquests primers dies del joc, i que ja han obtingut milers de likes i centenars de respostes imaginatives a Twitter i Instagram.  

Les dones pintades de Palau Ferré

La figura femenina va ser un dels principals elements d’inspiració de l’artista, del qual també són molt reconeguts els paisatges primaverals, les natures estàtiques i les recreacions mitològiques i simbòliques, a més de les diferents obres de ceràmica i escultura. D’ulls ametllats, les dones de Palau Ferré són la plasmació pictòrica d’una figura femenina idealitzada, ja que en general no es basaven en cap dona concreta. Són molt poques les teles que l’artista pintés amb una voluntat retratista. Als quadres, les dones sovint dialoguen amb flors acolorides, fruites saboroses o pacífics coloms.

El pintor que cremava els seus quadres

Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) és un dels noms més singulars de l’art català del segle xx. Format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, va estar influït per la Barcelona dels Salons d’Octubre, el cubisme picassià i els anys viscuts a París, ciutat on va residir entre 1957 i 1963. En tornar de París, als anys seixanta, la seva exitosa trajectòria vital i artística s’estronca pels contractes que signa amb un marxant i que l’obliguen a pintar metres quadrats. Després de la sentència del Tribunal Suprem de 1974, que el condemna a haver de pintar més de 40 metres quadrats de teles, Palau Ferré decideix deixar d’exposar i cremar les seves pintures. Enguany, l’historiador Francesc Marco-Palau, besnebot de l’artista, n’ha publicat la biografia: El pintor que cremava els seus quadres (Gregal, 2019), amb pròleg de l’escriptor i periodista Màrius Serra.