Setmanalment la directora del CAP Montblanc, Laura Ruiz de Porras, realitza un escrit que es publica a l'edició paper del setmanari Nova Conca. Aquesta setmana l'article tracta sobre les vacunes.

Explica la directora del CAP que les vacunes són productes que pretenen aconseguir una resposta immunologia que ens protegeixi d'una infecció en futures exposicions, obviant els efectes de la malaltia. "L'estímul immunològic el constitueixen els anomenats antígens, parts del bacteri, paràsit, virus o toxina que l'organisme identifica com invasors i desencadena mecanismes de rebuig, elaborant anticossos o mobilitzant la immunitat cel•lular contra ell", detalla.

A més, afegeix que amb les campanyes de vacunació massiva s'aconsegueix, a més a més, un efecte protector col·lectiu del qual se'n beneficien els no vacunats anomenat immunitat de grup (o de ramat, seguint la terminologia anglosaxona) que pot posar fi a les epidèmies, donat que el virus no troba hostes vulnerables que el puguin transportar en la seva propagació.

Les vacunes, segons el contingut, poden ser parasitàries, bacterianes, víriques o d'altres components com els toxoides, toxines bacterianes manipulades perquè perdin el seu poder patogen, però continuïn activant el sistema immunitari (vacuna antitetànica per exemple). En el cas de les vacunes víriques, comenta Laura Ruiz de Porras que n'hi ha de diferents tipus:

1.- Vacunes amb virus atenuats: Elaborades amb virus vius de soques "domesticades", que han perdut la seva virulència després d'un procés de selecció complex, costós i lent, consistent en cultius successius i tria de la soca idònia. Produeixen una infecció asimptomàtica (o gairebé), i indueixen una immunitat potent, perenne i completa (cel·lular i humoral), amb una única dosi (tot i que en les d'administració oral se sol repetir per major seguretat).
La persona immunitzada amb virus atenuats pot propagar la infecció vacunal benigne de manera que, en termes de salut pública, podem dir que tenen un efecte major a l'esperat, pel nombre de dosis administrades.
2.- Vacunes de virus inactivats: Son vacunes compostes per virus morts amb procediments químics o físics que alteren poc la seva capacitat immunògena. Són menys reactògenes que les anteriors, però, per contra, indueixen una resposta immunològica només humoral (és a dir, produïda per immunoglobulines) i, per tant, menor i menys duradora, per la qual cosa solen requerir unes quantes dosis en la primo-vacunació i posteriors records vacunals per mantenir la immunitat inicial. Per aquest mateix motiu, sovint s'utilitzen amb adjuvants com a potenciadors de resposta, sense haver d'incrementar la reactivitat.
Algunes vegades els virus es fragmenten i llavors s'anomenen vacunes fraccionades.
3.- Vacunes de subunitats: No utilitzen el virus sencer sinó només les parts més immunògenes; habitualment proteïnes víriques de la càpside o de les espícules externes (en el cas dels coronavirus, les proteïnes S de la seva corona és un objectiu de primer ordre). Solen ser molt poc reactògenes i poden usar-se de forma simultània en una única administració amb components de diferents serogrups d'un mateix virus (vacunes antigripal) o, fins i tot, de diferents tipus de virus (polivalents). Segons el procés d'elaboració poden ser:
- Recombinants: Insereixen el gen viral que ha de produir l'antigen desitjat en la dotació genètica d'un hoste (un bacteri o, més habitualment, un llevat), que després clonaran indefinidament en cultius microbiològics, que aniran codificant les proteïnes antigèniques del virus.
En el cas dels RNA-virus (com els coronavirus) s'utilitza un intermediari anomenat mRNA (missatger).
- Sintètiques: Per enginyeria genètica es produeixen cadenes polipèptidiques que copien la seqüència d'aminoàcids del determinant antigènic del virus que es pretén imitar.
Aquest constitueix un camp d'investigació en plena expansió i actualment hi ha moltes tècniques en investigació i en continuo desenvolupament. Per aconseguir noves vacunes d'aquesta mena s'utilitzen plasmidis (fraccions d'ADN extranuclear), cèl·lules dendrítiques, vectors recombinats (virus d'innocuïtat garantida que transporten l'antigen vacunal sintètic) i altres ginys molt sofisticats.
Com tot producte farmacològic, les vacunes estan subjectes a una estricta regulació per tal de garantir la seva eficàcia i seguretat. Aquests dies se'n parla molt sovint en els mitjans de comunicació tant dels terminis com de les fases de la producció d'una futura vacuna contra la COVID.19. Per això, val la pena fer un repàs ràpid de conceptes per saber a què es refereixen quan en sentim a parlar.