La setmana passada es va presentar al Palau de l’Abat del monestir de Poblet un treball de digitalització de diversos documents audiovisuals del fons documental de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet. Es tracta d’una digitalització realitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) a partir del conveni signat el febrer del 2010, entre Diputació de Tarragona, la URV i el monestir de Poblet, per a l’accés i difusió dels fons cultural de l’Arxiu i del monestir, fet que permetia fer accessible dels del catàleg col·lectiu de les universitat catalanes el catàleg de la Biblioteca del Monestir, la qual compta amb més de 100.000 volums. 
 

Concretament, però, el que ha estat digitalitzat han estat les més de cent hores de gravacions de vídeo en formats U-Matic, Betacam o VHS. Un fons videogràfic del periodista Albert Arbós que forma part del fons del monestir, de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, cedit a Poblet pel president Josep Tarradellas.
 

De fet, aquestes gravacions compten amb continguts referits, principalment, al retorn del President Tarradellas a Catalunya i a la restauració provisional de la Generalitat en el marc de la Transició.

S’hi troben declaracions i entrevistes dels principals protagonistes de l’època. En primer lloc, del mateix president Josep Tarradellas, però també de col·laboradors seus com Frederic Rahola, Manel Ortínez o Josep Maria Bricall, de polítics espanyols com Rodolfo Martín Villa o la Pasionaria, i de líders polítics catalans del moment com Carles Sentís, Jordi Pujol, Narcís Serra, Joan Raventós, Miquel Roca o Pere Portabella. 
 

Tots aquests materials s’han recuperat, en alguns casos, prèvia restauració dels materials originals, en formats digitals segurs i reproduïbles garantint la seva conservació i l’accessibilitat futura. S’han generat arxius que sumen 23 Terabytes d’informació amb les corresponents còpies de seguretat. Les feines s’han fet a través del Servei de Recursos Educatius de la URV amb el suport del Servei de Recursos Informàtics i TIC.
 

De fet, tal com ha explicat a aquesta redacció la presidenta de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Montserrat Catalan, “hi havia la preocupació que no es pogués recuperar aquest material, que teníem en un format obsolet i que no podíem consultar de cap manera. Sortosament s’ha fet la digitalització, també gràcies al fet que una de les tres màquines que hi ha a Espanya que podien reproduir les peces originals es troba a Girona”.
 

L’acte de presentació d’aquests treballs de digitalització va comptar amb el rector de la URV, Josep Anton Farré; el pare abat del monestir, Josep Alegre; el prior del monestir, Pare Lluc Torcal; la directora de l’Arxiu Tarradellas, Montserrat Catalan; i el delegat del rector de Relacions Institucionals, Antoni González.
 

Aquests documents digitalitzats ara resten a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, a disposició dels investigadors. De fet, d’ençà que sortí a la llum aquesta tasca realitzada, ens informa la directora de l’Arxiu, ja han tingut dues peticions de consulta.
 

El dia 23 de març de 1980 es va dur a terme l’acte simbòlic del dipòsit i acceptació del fons documental del president Tarradellas al monestir de Poblet. Va ser un acte transcendental perquè, per primera vegada després de molts segles, es reunien personalitats que representaven el conjunt dels pobles de la Corona d’Aragó i Navarra, guiades per una ferma voluntat d’afirmació de la vella història comuna. 

L’òrgan de govern que vetlla per l’Arxiu és el Patronat de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, integrat per vint-i-dos membres: onze membres representants de la família Tarradellas nomenats, en l’actualitat, pel Sr. Josep Tarradellas i Macià, i onze, per la comunitat monàstica, designats pel pare abat. 
 

La totalitat del fons documental fou cedida al monestir de Poblet en concepte de dipòsit mentre visquessin el M. H. Sr. Josep Tarradellas i Joan i la seva esposa Antònia Macià de Tarradellas. A la seva mort, la comunitat monàstica va passar a ser propietària dels béns dipositats, amb les obligacions inherents al caràcter de propietari. 
 

Des de l’any 1988 l’arxiu pot ser consultat per totes aquelles persones que ho demanin prèvia petició per escrit al seu Consell Executiu. El full de petició es pot descarregar de la pàgina web del monestir, a la secció Arxius. 
 

El president Tarradellas va guardar durant prop de quaranta anys documents de tota mena que va conservar escrupolosament. Si va poder realitzar aquest seu propòsit fou, en gran part, gràcies als seus pares, Salvador Tarradellas i Rovira i Casilda Joan i Julià, que, conscients del que representava per al seu fill els seus fons documentals, varen aconseguir salvar-los en el moment de la invasió alemanya a França, guardant-los amb gran encert en bidons segellats i enterrats a la seva finca de Saint-Martin-le-Beau. Van tenir tres escorcolls per part de l’exèrcit alemany, la Gestapo, i no els varen trobar i avui estan en perfecte estat de conservació per poder ser consultats.