El 2014, l’any més càlid al continent europeu, des que hi ha registres instrumentals
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l’any 2014 ha estat càlid a pràcticament tot el país, a excepció de punts del Pirineu i Prepirineu, on ha estat normal.
Pel que fa a la pluviometria, el 2014 ha estat un any normal o plujós a la major part de Catalunya, però sec en algunes àrees al litoral i esparsament a punts de l’interior.
Temperatura
A Catalunya la temperatura mitjana de l’any 2014 ha estat superior en més de 0,5°C a la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 gairebé a tot el territori i, per tant, cal qualificar-lo com a any càlid.
De fet, de l’anàlisi de sèries històriques es conclou que a Barcelona, que s’inicia el 1780, el 2014 ha estat el tercer any més càlid darrere de 2006 i 2003. L’Observatori de l’Ebre, que s’inicia el 1905, registra juntament amb l’any 2011 el més càlid, i a Girona i Lleida es constata que el 2014 és el segon any més càlid des del 1950. Tots aquests resultats estan en la mateixa línia que a la resta d’Europa, on el 2014 haurà estat, amb tota probabilitat, l’any més càlid des que hi ha registres instrumentals.
Només a una petita part de Catalunya, concentrada majorment al nord-oest, es pot parlar d’any termomètricament normal. Les zones més elevades de la Val d’Aran i de l’Alta Ribagorça, al Pallars Sobirà i al nord del Pallars Jussà, al nord-oest, però també la serra del Port del Comte, la dels Ports i el nord del Berguedà o a punts de la Cerdanya són els indrets on l’any 2014 es pot considerar termomètricament normal.
La temperatura mitjana anual ha superat els 17ºC no només als indrets típicament més càlids del país situats al litoral i prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, sinó també a molts d’altres sectors del litoral i prelitoral, tant de la meitat sud com de la meitat nord, evidenciant una anomalia de temperatura clarament positiva.
Les zones amb una temperatura mitjana més baixa, inferior als 10ºC, es localitzen com sempre i per efecte de l’altitud al Pirineu, Prepirineu o a les parts més altes del Montseny.
Respecte de la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2014 ha estat superior al mig grau a la majoria del país, i ha superat els 1,5°C a punts del Prelitoral i de l’interior. Com ja és habitual, per l’efecte d’illa tèrmica urbana de la ciutat de Barcelona, a l’estació del Raval és on s’ha registrat una anomalia positiva més alta.
Les anomalies negatives han estat realment poc significatives i han quedat restringides a indrets d’altitud superior als 2.000 m del Pirineu occidental.
Precipitació
Pel que fa a la precipitació, el 2014 ha estat un any normal o plujós a gran part del país.
Al nord, s’ha de qualificar com a plujós a l’extrem nord-occidental, Val d’Aran, Pallars Sobirà, nord de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. També una zona central del Pirineu i del Prepirineu que s’estén cap al sud fins l’extrem oriental de la depressió Central, i encara més a l’est, una altra franja que abraça la zona occidental de les Alberes fins les Gavarres.
A Ponent, l’any també ha estat plujós en general, amb l’excepció d’una zona on, fins i tot, ha presentat trets d’any sec.
Al sud, a la zona dels Ports, també es pot qualificar com a any plujós.
Contràriament, l’any 2014 ha estat sec, sobretot a l’extrem meridional del país, i també a àrees litorals del Tarragonès, del Baix Llobregat, al Garraf, al litoral del golf de Roses i a certs punts aïllats de la depressió Central.
En general, a un elevat percentatge del territori la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica i l’any s’ha de qualificar com a pluviomètricament normal.
Les quantitats de precipitació que s’han acumulat al llarg del 2014 són d’una gran variabilitat, tret ben característic de la pluviometria catalana.
Les quantitats més importants de precipitació al llarg de l’any s’han situat, com s’espera, a les zones de més altitud del Pallars Sobirà, de la Val d’Aran, del Ripollès i del Cadí més oriental, on els registres han estat tots superiors als 1.450 mm i que han assolit uns 1.850 mm com a màxim, sense haver-se assolit, per tant, els valors de l’any precedent a la zona del Pirineu occidental. S’han superat els 1.000 mm a la Val d’Aran, a les zones altes de la resta del Pirineu, al Ripollès, a la Garrotxa i als massissos del Montseny i dels Ports.
Les més escasses durant l’any 2014 no han sobrepassat els 400 mm i s’han recollit tant a punts de les comarques de Ponent, on ja és habitual, com també a punts del Montsià i de la Ribera d’Ebre.
El dèficit pluviomètric més important correspon a l’extrem sud del Montsià, amb un percentatge de la precipitació acumulada el 2014 respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990 inferior al 70%. El superàvits més remarcables s’ubiquen a l’alta muntanya del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran amb poc més d’un 150% respecte de la mitjana climàtica.
Pel que fa a distribució estacional de la precipitació al llarg de l’any, i molt en general, cal parlar d’un hivern i d’una primavera més aviat secs, contràriament a un estiu i tardor que van ser en general plujosos. Només a l’extrem sud-oriental del Montsià, totes quatre estacions han estat seques.
Pel que fa a la pluviometria, el 2014 ha estat un any normal o plujós a la major part de Catalunya, però sec en algunes àrees al litoral i esparsament a punts de l’interior.
Temperatura
A Catalunya la temperatura mitjana de l’any 2014 ha estat superior en més de 0,5°C a la mitjana climàtica del període de referència 1961-90 gairebé a tot el territori i, per tant, cal qualificar-lo com a any càlid.
De fet, de l’anàlisi de sèries històriques es conclou que a Barcelona, que s’inicia el 1780, el 2014 ha estat el tercer any més càlid darrere de 2006 i 2003. L’Observatori de l’Ebre, que s’inicia el 1905, registra juntament amb l’any 2011 el més càlid, i a Girona i Lleida es constata que el 2014 és el segon any més càlid des del 1950. Tots aquests resultats estan en la mateixa línia que a la resta d’Europa, on el 2014 haurà estat, amb tota probabilitat, l’any més càlid des que hi ha registres instrumentals.
Només a una petita part de Catalunya, concentrada majorment al nord-oest, es pot parlar d’any termomètricament normal. Les zones més elevades de la Val d’Aran i de l’Alta Ribagorça, al Pallars Sobirà i al nord del Pallars Jussà, al nord-oest, però també la serra del Port del Comte, la dels Ports i el nord del Berguedà o a punts de la Cerdanya són els indrets on l’any 2014 es pot considerar termomètricament normal.
La temperatura mitjana anual ha superat els 17ºC no només als indrets típicament més càlids del país situats al litoral i prelitoral del Montsià i del Baix Ebre, sinó també a molts d’altres sectors del litoral i prelitoral, tant de la meitat sud com de la meitat nord, evidenciant una anomalia de temperatura clarament positiva.
Les zones amb una temperatura mitjana més baixa, inferior als 10ºC, es localitzen com sempre i per efecte de l’altitud al Pirineu, Prepirineu o a les parts més altes del Montseny.
Respecte de la mitjana climàtica del període 1961-90, l’anomalia de temperatura de l’any 2014 ha estat superior al mig grau a la majoria del país, i ha superat els 1,5°C a punts del Prelitoral i de l’interior. Com ja és habitual, per l’efecte d’illa tèrmica urbana de la ciutat de Barcelona, a l’estació del Raval és on s’ha registrat una anomalia positiva més alta.
Les anomalies negatives han estat realment poc significatives i han quedat restringides a indrets d’altitud superior als 2.000 m del Pirineu occidental.
Precipitació
Pel que fa a la precipitació, el 2014 ha estat un any normal o plujós a gran part del país.
Al nord, s’ha de qualificar com a plujós a l’extrem nord-occidental, Val d’Aran, Pallars Sobirà, nord de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà. També una zona central del Pirineu i del Prepirineu que s’estén cap al sud fins l’extrem oriental de la depressió Central, i encara més a l’est, una altra franja que abraça la zona occidental de les Alberes fins les Gavarres.
A Ponent, l’any també ha estat plujós en general, amb l’excepció d’una zona on, fins i tot, ha presentat trets d’any sec.
Al sud, a la zona dels Ports, també es pot qualificar com a any plujós.
Contràriament, l’any 2014 ha estat sec, sobretot a l’extrem meridional del país, i també a àrees litorals del Tarragonès, del Baix Llobregat, al Garraf, al litoral del golf de Roses i a certs punts aïllats de la depressió Central.
En general, a un elevat percentatge del territori la precipitació acumulada ha resultat propera a la mitjana climàtica i l’any s’ha de qualificar com a pluviomètricament normal.
Les quantitats de precipitació que s’han acumulat al llarg del 2014 són d’una gran variabilitat, tret ben característic de la pluviometria catalana.
Les quantitats més importants de precipitació al llarg de l’any s’han situat, com s’espera, a les zones de més altitud del Pallars Sobirà, de la Val d’Aran, del Ripollès i del Cadí més oriental, on els registres han estat tots superiors als 1.450 mm i que han assolit uns 1.850 mm com a màxim, sense haver-se assolit, per tant, els valors de l’any precedent a la zona del Pirineu occidental. S’han superat els 1.000 mm a la Val d’Aran, a les zones altes de la resta del Pirineu, al Ripollès, a la Garrotxa i als massissos del Montseny i dels Ports.
Les més escasses durant l’any 2014 no han sobrepassat els 400 mm i s’han recollit tant a punts de les comarques de Ponent, on ja és habitual, com també a punts del Montsià i de la Ribera d’Ebre.
El dèficit pluviomètric més important correspon a l’extrem sud del Montsià, amb un percentatge de la precipitació acumulada el 2014 respecte de la mitjana climàtica del període 1961-1990 inferior al 70%. El superàvits més remarcables s’ubiquen a l’alta muntanya del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran amb poc més d’un 150% respecte de la mitjana climàtica.
Pel que fa a distribució estacional de la precipitació al llarg de l’any, i molt en general, cal parlar d’un hivern i d’una primavera més aviat secs, contràriament a un estiu i tardor que van ser en general plujosos. Només a l’extrem sud-oriental del Montsià, totes quatre estacions han estat seques.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres