Una hora abans de la Representació de la Llegenda de Sant Jordi de Montblanc, tant en la sessió de les nou del vespre, com en la de les onze de la nit, el públic ja feia cua per aconseguir un bon seient i gaudir del que és l’espectacle més representatiu d’aquesta festa medieval.

En totes dues sessions les cadires situades al passeig Joan Martí Alanis, conegut com el Foradot, es van omplir. Gairebé no bufava ni l’aire, feia una temperatura agradable, i el públic tenia ganes de conèixer de la millor manera quina és la llegenda del cavaller Sant Jordi.

I així va ser. Va donar inici la llegenda, amb més de 200 actors en escena. Els assajos dels mesos anteriors han valgut la pena ja que el resultat va ser un exit. Es va poder veure, per exemple, la vida del poble en època medieval o la preocupació de la princesa per un futur casament pactat amb un home que ella no desitjava. Fins que va arribar l’espant i la por provocada pel drac. A partir d’aquí el foc i el drac van ser els protagonistes, també els cavallers enfrontant-se a la bèstia sense cap resultat. Finalment, com explica la llegenda, després de no disposar de més menjar pel drac, es decideix entregar a la fera una persona del poble, el nom de la qual es farà per sorteig. Quan toca a la princesa arriben alguns dels moments on més es llueixen els personatges principals de la representació, és el cas del monòleg de la princesa, dirigint-se als montblanquins i montblanquines. Però un any més, arribà el cavaller Sant Jordi i salvà a la princesa i a tot el poble de Montblanc d’aquell drac ferotge. És a partir d’aquí quan l’alegria torna al poble i quan el públic present ho celebra encenent una bengala.

Montblanc va tancar amb èxit doncs la seva 29a representació de la llegenda de Sant Jordi. Aquella representació que va començar fent-se unes Festes de Sant Maties a la Plaça Major i que des d’aleshores ha anat millorant-se i canviant de format fins a arribar a l’actual, amb una representació amb projeccions sobre la muralla i on el rei, amb també un molt bon paper, recorda com Montblanc va viure un temps atemorida pel drac fins que va ser salvat per Sant Jordi. Així doncs, com es clou a la representació: “Visca Sant Jordi, visca Montblanc i visca Catalunya!”