L'abril ha estat càlid i sec a Catalunya

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
La meteorologia del mes d’abril ha vingut caracteritzada per un bloqueig anticiclònic al nord del continent europeu durant la primera desena del mes. La retirada cap a l’est i posterior dissipació de la dorsal va produir que fins a finals de mes la configuració estigués marcada per un moviment cap al sud del corrent en jet en els nivells mitjans de la troposfera. Aquesta situació va afavorir els pas de diverses pertorbacions amb un origen atlàntic, algunes de les quals van deixar precipitacions acompanyades de tempesta amb calamarsa o pedra però sense deixar quantitats destacades a les nostres contrades.
Durant el primer període amunt descrit (primera desena del mes), cal assenyalar la temperatura mínima que es va registrar durant els dies 7 i 8 d’abril. Malgrat no va ser una massa d’aire molt freda, tal com indicava la temperatura a uns 1.500 m d’altura del radiosondatge Barcelona (al voltant d’1 ºC), es van produir glaçades a molts sectors de l’interior, algunes fondalades del prelitoral i fins i tot punts arran de costa, com ara els -0,1ºC de Malgrat de Mar (el Maresme). A 18 de les 127 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va mesurar la temperatura més baixa de la seva sèrie en un mes d’abril, ubicades fonamentalment al litoral, prelitoral, les Garrigues i Pla d’Urgell.
La situació va començar a canviar amb la retirada de la dorsal anticiclònica i l’arribada d’una primera pertorbació entre els dies 9 i 13 d’abril, que va deixar com a quantitat més destacada els 6,6 mm a Vielha e Mijaran (la Val d’Aran).
Una baixa desenganxada del corrent general en els nivells mitjans de la troposfera va provocar un episodi de precipitació entre els dies 15 i 17. Les quantitats més destacades registrades a les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i de la Xarxa d’Observador Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser: 34,0 mm a Solsona (el Solsonès), 30,8 mm a Sant Martí de Riucorb (l’Urgell), i els 30,2 mm al Port del Comte (2.316 mm) al Solsonès. Cal remarcar que a les estacions de Sant Martí de Riucorb i de Solsona es va superar el llindar de la Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació (20 mm en 30 minuts) amb 22,1 mm i 21,6 mm respectivament. Finalment la neu va afectar les parts més altes del Pirineu destacant els 9 cm a Boí (2.535 m, l’Alta Ribagorça), els 7 cm a Espot (2.519 m, el Pallars Sobirà) o els 5 cm a Salòria (2.451 m, el Pallars Sobirà) i Ulldeter (2.410 m, el Ripollès).
Entre els dies 18 i 20 d’abril una nova pertorbació de característiques molt semblants a la descrita anteriorment va deixar precipitació abundant a la meitat nord de Catalunya tal com assenyalen els 37,9 mm al Lac Redon (2.247 m, la Val d’Aran), els 37,1 mm d’Espot (2.519 m, el Pallars Sobirà) o els 36,9 mm a Cadaqués (l’Alt Empordà). Tot i que en molts casos van anar acompanyades de calamarsa o pedra, no van ser gaire intenses. Al Pirineu i Prepirineu, la neu va arribar a caure fins al voltant dels 1.700 m, destacant els 26 cm de Bonaigua (2.266 m, el Pallars Sobirà), els 23 cm al Lac Redon (2.247 m) o els 22 cm a Sasseuva (2.228 m, la Val d’Aran).
Dos solcs freds van afectar Catalunya entre els dies 21 i 27 d’abril. El primer, els dies 22 i 23, va deixar quantitats poc abundants al país. En canvi, en el segon, que va creuar el Principat entre els dies 24 i 27 d’abril, la precipitació va ser abundant a punts de la meitat nord del país. Els registres més destacats del dia 21 al 27 van ser els 47,3 mm al Lac Redon (2.247 m) i a Ulldeter (2.410 m), i 45,7 mm a Calonge (el Baix Empordà). Cal assenyalar que a les estacions ubicades a Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i Margalef (el Priorat) es va superar el llindar d’SMP per intensitat de precipitació amb 26,4 mm i 23,1 mm respectivament. La neu va afectar les parts més elevades del Pirineu, tal com mostren els 19 cm a Sasseuva (2.228 m), els 18 cm a Certascan (2.400 m) i els 15 cm a Bonaigua (2.266 m).
Finalment, una pertorbació va afectar Catalunya el dia 29 d’abril, destacant les següents quantitats enregistrades a les estacions gestionades per l’SMC: 13,4 mm a Perafita (Osona), 12,9 mm a Orís (Osona) i Santuari de Queralt (el Berguedà).
Pel que fa a la temperatura, el mes de març ha estat càlid a Catalunya, a excepció de gran part del litoral que ha estat normal.
Aquesta distribució de les anomalies tèrmiques són conseqüència de:
- la dorsal anticiclònica que va afectar el Principat durant gran part de la primera desena del mes, que si be va deixar una temperatura mínima baixa al litoral i fondalades de l’interior de Catalunya, aquesta es va mantenir alta durant el dia i a les parts enlairades del país.
- les pertorbacions que van visitar Catalunya de caire Atlàntic amb relació al flux zonal (vents de l’oest) que dominava els nivells mitjos de la troposfera, van inhibir les entrades de masses d’aire fred provinents d’altes latituds.
- per últim caldria destacar la boira que es va formar a punts del litoral amb relació a la diferència tèrmica entre la superfície del mar i la terrestre, fet, d’altre banda, habitual durant la primavera.
- La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) més destacats registrats a les estacions de la XEMA.
- la dorsal anticiclònica que va afectar el Principat durant gran part de la primera desena del mes, que si be va deixar una temperatura mínima baixa al litoral i fondalades de l’interior de Catalunya, aquesta es va mantenir alta durant el dia i a les parts enlairades del país.
- les pertorbacions que van visitar Catalunya de caire Atlàntic amb relació al flux zonal (vents de l’oest) que dominava els nivells mitjos de la troposfera, van inhibir les entrades de masses d’aire fred provinents d’altes latituds.
- per últim caldria destacar la boira que es va formar a punts del litoral amb relació a la diferència tèrmica entre la superfície del mar i la terrestre, fet, d’altre banda, habitual durant la primavera.
- La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte de la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) més destacats registrats a les estacions de la XEMA.
El mes d’abril en aquestes estacions, amb unes anomalies superiors als +3,0 ºC, s’ha de qualificar de molt càlid.
Per a finalitzar, en relació amb la temperatura mínima baixa que es va registrar els dies 7 i 8 d’abril, quan en 18 de les 127 estacions de la XEMA es va mesurar la temperatura més baixa de la seva sèrie i amb glaçades a les fondalades de l’interior del país i a alguns punts del litoral, cal remarcar que no es va tractar d’un episodi de fred important però cal assenyalar que en els últims 10 anys no s’ha enregistrat a Catalunya cap fredorada similar per la qual cosa aquest episodi ha quedat magnificat.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
