Edith Schaar és una artista alemanya de 89 anys que viu en una casa-taller al poble de la Floresta, a les Garrigues. Des de molt petita la natura ha estat font d’inspiració de la seva obra. De jove va ser estudiant d’art a Stuttgart amb l’informalista Willi Baumeister, el Joan Miró alemany, com a professor. A mitjans dels anys 40, després de finalitzar els estudis de secundària a Husum, entra en contacte amb diferents artistes i professors, entre els quals destaquen Friedrich Karl Gotsch a Hamburg. Després, a l’Acadèmia de Stuttgart, i a finals dels anys 40, estableix contacte amb l’Elisabeth Kadow, alumna de Lkee. En aquest període aprèn noves tècniques i aprofundeix en l’anàlisi de la quarta dimensió de l’art, un dels temes claus per entendre el seu art. Les seves creacions són un cant a la natura, a la llum, al color i a l’experimentació tècnica i conceptual. Utilitza llanes i fils tenyits per ella mateixa a través de plantes naturals que cultiva al jardí, seguint les tècniques que va aprendre dels pobles indígenes americans que va conèixer durant els anys que va viure al Brasil i als Estats Units.

Les circumstàncies que han portat a l’artista, amiga de Günter Grass, amb obra exposada en ciutats com Hamburg, Madrid i Sao Paulo, són tan especials com la filosofia que inspira la seva obra. Ella hi va arribar seguint el camí del seu amic Diether Rudloff, filòsof i historiador de l’art.  

Per a l’Edith, l’art és natura i l’art és ciència. Observar la natura i estudiar-la per transformar-la en art. Cada dia cuida del seu jardí i això li dóna vitalitat.  El seu objectiu és expressar alguna cosa en el teixit que no li és possible a través de la pintura. El tapís segons l’Edith té les seves pròpies lleis. Amb el teixit pot avançar més enllà, amb dimensions totalment diferents, augmentant enormement la mida de les superfícies en un espai tridimensional.

Explica que per la comprensió de la seva obra vol exposar dos eixos decisius del seu concepte creatiu. El primer és la percepció sensorial exterior, no contempla amb els ulls de la perspectiva sinó que segueix les lleis de l’espai imaginatiu. El segon és la percepció interior. Continua parlant i afegeix “quan contemplo llargament la posta de sol tinc davant els més meravellós joc cromàtic amb els ulls tancats.” És a la Floresta on hi troba la inspiració i tranquil·litat necessàries per poder experimentar amb les sensacions i emocions que li produeix el contacte directe amb la natura.

La seva motivació és observar la vida dels animals i la natura. Ara, als 89 anys, pinta la fantasia de les papallones i per això no pot parar. Un gran exemple d’envelliment actiu a través de l’art. Ella pensa que l’art és molt important pels humans, ens relaxa i ens fa sentir bé, sense estrès. El seu missatge és que cal potenciar la fantasia i la creativitat. L’exposició amb el nom “Esperança en l’art” s’inaugura el proper dilluns dia 22 de juny a la Residència Assistida i Centre de Dia Jaume I. Estarà oberta els matins i les tardes de 9 a 1 i de 5 a 7 durant l’estiu.

Obert al públic. Hi esteu convidats i convidades.