El 25 de juny de 2015 la situació de la llengua catalana va tornar a ser present a les Nacions Unides. Era la segona sessió de l’Universal Periodic Review (UPR), on enguany es revisa l’estat espanyol en matèria de drets humans. De la mateixa manera que a la primera jornada, celebrada el passat mes de gener, també en aquesta ocasió hi va prendre part la montblanquina Rosa de les Neus Marco Palau, columnista del Nova Conca, al costat, entre d’altres, del sociolingüista valencià Ferran Suay.

Una Montblanquina a la sessió de les Nacions Unides
Els darrers dies del mes de juny una delegació de l’European Language Equality Network (ELEN) va desplaçar-se fins a Ginebra per poder incidir en els debats al voltant del compliment dels compromisos adquirits per part dels estats. Tal com ja havia exposat Rosa de les Neus Marco en una entrevista en aquest setmanari (30/01/2015) en motiu de la primera de les sessions de Ginebra que “es posa de manifest que la situació de la llengua catalana no és una situació normal, pel fet de no disposar d’un estat que s’hi senti vinculat i tingui la capacitat de potenciar-la”.

D’aquesta manera, la professora-investigadora de Comunicació a la Universitat Pompeu Fabra ja havia avançat al gener que “abans de l’estiu serem en una nova compareixença a les Nacions Unides on presentarem davant de tots els estats un nou informe detallat per àmbits de la situació de la llengua catalana i aprofitarem per acabar d’establir lligams amb agents de les institucions”. La seva valoració era molt positiva quan afirmava que “ha estat una oportunitat excepcional, Teníem la possibilitat d’internacionalitzar la llengua, la cultura i el país; i en el moment actual, no podíem desaprofitar-ho”.

Internacionalitzar el cas català
En aquesta sessió s’han exposat diverses dades provinents d’estudis realitzats per la Plataforma per la Llengua. Entre altres temàtiques, es va fer referència als casos d’atac a la immersió lingüística a Catalunya, contraposats a les demandes a favor de l’escolarització en català al País Valencià. En l’àmbit de la justícia s’ha posat de relleu la poca presència del català en els documents i les sentències judicials. Pel que fa a la cultura, la denúncia ha caigut sobre el cinema, ja que menys del 5% de pel·lícules estan subtitulades o doblades al català. També s’ha recalcat que al País Valencià té vetada l’emissió dels canals de TV en català. En l’àmbit empresarial s’han assenyalat les 202 lleis que regulen l’etiquetatge en castellà, mentre que només 2 ho fan en català. Finalment, pel que fa a l’oficialitat i el reconeixement, s’han subratllat els casos de discriminació en l’ús del català en les administracions públiques i la manca de reconeixement d’una llengua parlada per més del 10% dels habitants de l’Estat.

L’European Language Equality Network
L’ELEN és l’espai de coordinació europea d’organitzacions que treballen per la promoció i la protecció de les llengües cooficials i minoritzades i ha estat l’encarregada de participar en aquesta sessió dels drets humans. En són entitats membres, entre d’altres, Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana o A Mesa pola Normalización Lingüística. En aquesta ocasió, juntament amb Rosa de les Neus Marco, Marga Payola i Ferran Suay per parlar del cas de la llengua catalana l’equip també estava format per Marcos Maceira, que va exposar la situació del gallec i  Inaciu Galán i Maria Bordallo, per presentar el cas de l’asturià.