L’AE Blancafort, al cel de Catalunya

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El dimarts a les 12 del migdia sortia l’expedició de Blancafort amb direcció a Áreu per tal d’assolir el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, amb 3140,5 metres. A les 19 h arribàvem al pàrquing de la Molinassa, a 20 minuts del Refugi de Vallferrera, on havíem programat passar la nit. Després de sopar, informats a poc a poc del resultat del Barça i d’haver observat la pluja d’estels, ens posàvem a dormir, ja que l’endemà ens quedava un dia dur.
Són les 6 h del matí d’un dimecres qualsevol. Ens aixequem i els nois del refugi ens havien deixat preparat l’esmorzar. Després d’agafar forces i tot el necessari, ens disposem a prendre la sortida, són les 7 h i ens queda una jornada que es preveu ser llarga. Pas a pas anem avançant i al cap de 3 hores ens situem als peus de la Pica. Aquí fem una parada per esmorzar per segon cop i recuperar forces per realitzar els últims trams d’ascensió, que “piquen” molt amunt. Ara sí, més que mai, anem avançant direcció al cim. Passem pel Port de Sotllo, sembla que ja ho hem fet tot, i emprenem el camí tradicional per la vessant francesa. Baixem uns quants metres de desnivell i comencem a intuir que no era l’última pujada, el que ens quedava podia ser dur. Dit i fet, després de creuar la glacera ens adonem que ara sí! L’últim tram, però, déu n’hi do quin un! Mirant a dalt es comença a intuir la creu i això dóna ànims als expedicionaris. Hem arribat fins aquí, també arribarem a dalt! A les 12:45 h fem cim! Ho hem aconseguit! La cara de felicitat és la recompensa més gran que dóna un cim i ens fem les fotos de rigor. La vista és impressionant, hem tingut un bon dia! L’aire de tan amunt sembla donar forces i després d’una bona estona queda retornar fins al cotxe. Però abans assolim un altre cim emblemàtic, el Verdaguer, un altre 3000 m, situat just al costat! Ara sí, podem retornar cap al cotxe. El camí és llarg però ja ho tenim fet! Després de 4 hores i 45 minuts tornem a ser al refugi. Fem cara de cansats però podem dir que hem estat allí! Que ho hem aconseguit!
Des de l’Associació Esportiva volem felicitar els expedicionaris: el Siscu, el Ricard, el Piju i, sobretot, la Sònia i la Laura, ja que aquest era el seu bateig a la muntanya. I quin cim van triar per ser el primer! Moltes felicitats a tots/es! Agrair també el suport als nostres patrocinadors: Gerida Viticultors, Toni carrosseries i Tuga wear.
Són les 6 h del matí d’un dimecres qualsevol. Ens aixequem i els nois del refugi ens havien deixat preparat l’esmorzar. Després d’agafar forces i tot el necessari, ens disposem a prendre la sortida, són les 7 h i ens queda una jornada que es preveu ser llarga. Pas a pas anem avançant i al cap de 3 hores ens situem als peus de la Pica. Aquí fem una parada per esmorzar per segon cop i recuperar forces per realitzar els últims trams d’ascensió, que “piquen” molt amunt. Ara sí, més que mai, anem avançant direcció al cim. Passem pel Port de Sotllo, sembla que ja ho hem fet tot, i emprenem el camí tradicional per la vessant francesa. Baixem uns quants metres de desnivell i comencem a intuir que no era l’última pujada, el que ens quedava podia ser dur. Dit i fet, després de creuar la glacera ens adonem que ara sí! L’últim tram, però, déu n’hi do quin un! Mirant a dalt es comença a intuir la creu i això dóna ànims als expedicionaris. Hem arribat fins aquí, també arribarem a dalt! A les 12:45 h fem cim! Ho hem aconseguit! La cara de felicitat és la recompensa més gran que dóna un cim i ens fem les fotos de rigor. La vista és impressionant, hem tingut un bon dia! L’aire de tan amunt sembla donar forces i després d’una bona estona queda retornar fins al cotxe. Però abans assolim un altre cim emblemàtic, el Verdaguer, un altre 3000 m, situat just al costat! Ara sí, podem retornar cap al cotxe. El camí és llarg però ja ho tenim fet! Després de 4 hores i 45 minuts tornem a ser al refugi. Fem cara de cansats però podem dir que hem estat allí! Que ho hem aconseguit!
Des de l’Associació Esportiva volem felicitar els expedicionaris: el Siscu, el Ricard, el Piju i, sobretot, la Sònia i la Laura, ja que aquest era el seu bateig a la muntanya. I quin cim van triar per ser el primer! Moltes felicitats a tots/es! Agrair també el suport als nostres patrocinadors: Gerida Viticultors, Toni carrosseries i Tuga wear.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres
