Ebullició literària (1)

D’aquí una setmana, “d’avui en vuit”, Montblanc serà de nou un espai de referència literària. La Vila del Llibre arriba a la Vila Ducal per tercer any consecutiu després de passar per l’Escala, el Mar d’Empúries, i abans d’anar cap a la Pobla de Segur. Aquesta és una bona ocasió per aturar-nos a parlar de llibres, quan tot just queda un mes per Sant Jordi. A més d’endinsar-nos en les novetats literàries que cada any les editorials espurnegen per aquestes dates, també cal fer una mirada més àmplia i pensar en els clàssics, en les reedicions, en els long-sellers d’altres anys, en possibilitats més tradicionals o en propostes innovadores que ens puguin semblar suggeridores. Per divertir-vos, reflexionar o aprendre.


També és una bona ocasió, com en el cas dels vins de proximitat, per al quilòmetre zero. En el meu cas, per exemple, ara m’estic rellegint les memòries de Josep Gomis, La solitud del despatx (Cossetània, 2013), on s’expliquen anècdotes, decisions i reflexions de les seves diferents etapes polítiques i que llegides des de l’actualitat encara tenen més rellevància: a l’Ajuntament de Montblanc, a la Diputació de Tarragona i en el si dels governs Pujol.


Si parlem de novetats dels darrers mesos, unes setmanes enrere feia referència precisament a la prolífica Enriqueta Moix i el seu Pedaç a pedaç (El Toll, desembre de 2018). El llibre, que enguany vaig rebre com a regal nadalenc, es va presentar fa poc al Museu-Arxiu, en un acte en què l’autora va ser acompanyada per la directora de l’Arxiu Tarradellas de Poblet, la vallenca Núria Gavarró. Situacions quotidianes, ciutats properes, escenes sorpreses, retrobades i converses crucials. Com deia llavors, si us agraden els relats curts, de personatges intensos, flashbacks i finals imprevisibles, aquest és el vostre llibre.


Si volem fer una mirada al passat generacional, hem de pensar en El camí de les aigües (Amsterdam llibres, 2017) de Carme Martí. Una novel·la que homenatja l’àvia de l’autora, la cuinera Maria Badia, de l’Espluga de Francolí, tot fent una mirada panoràmica a l’evolució de les maneres de fer i de ser que han tingut lloc al llarg del segle XX. Tot i aquest segon llibre memorialista que ara fa uns dies va protagonitzar una nova jornada literària al club de lectura de Vimbodí i Poblet, per a molts de nosaltres Carme Martí continua sent l’autora d’Un cel de plom (Amsterdam, 2012), que ja han llegit més de 20.000 lectors i del qual ja vaig parlar en aquesta mateixa columna uns anys enrere, quan a partir de la seva lectura em vaig decidir a visitar Neus Català als Guiamets, en una emotiva excursió pel Priorat. 


Si parlem d’història i país, al febrer Jaume Ferrer presentava a la biblioteca Arús de Barcelona la biografia intel·lectual Josep Maria Poblet. Periodisme i acció (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018), que per la Festa Major ja s’havia fet pública a la Vila Ducal. El de la biblioteca del passeig de Sant Joan va ser un acte que recordo com a especialment motivador. Entre aquelles parets històriques repletes de volums, les diferents intervencions —de Francesc Foguet, Xavier Díez i Josep Andreu, a més de Jaume Ferrer, és clar— ens transportaven a uns anys vint i trenta d’agrupacions catalanistes, d’orfeons i setmanaris que embolcallaven un moviment més ampli de recuperació nacional en les seves diverses facetes. Josep Maria Poblet, recordem-ho, va ser el president de la mesa d’edat de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya restablert, després del fosc parèntesi de la dictadura. 


A més d’aquests, hi ha alguns llibres que, tot i que encara no he tingut temps de llegir, tinc ganes de poder-ho fer al llarg dels propers mesos. La setmana vinent en parlarem. Amunt els llibres!