Immersos

Senyores i senyors, sí, ja estem immersos en la campanya electoral per a les eleccions espanyoles; la campanya oficial, és clar. Mentrestant, en lloc de sentir coses noves, propostes intel·ligents, que ja és molt demanar, vaja, vist el coeficient mitjà de la classe política mundial, doncs només sentim clixés repetits una vegada i una altra; fet, aquest, que fa posar en qüestió la necessitat de la campanya electoral.


A mi m’agradaria saber com pensen afrontar la gran crisi econòmica mundial que s’apropa; què pensen fer amb la gent jove i no tan jove que tothom sap que no treballaran mai en la seva vida, i que en canvi hauran de tenir controlats per tal que no protestin reclamant els seus drets en aquest món; m’agradaria saber com pensen afrontar la intel·ligència artificial; m’agradaria saber com pensen afrontar les futures caigudes de la banca quan ja no hi hagi diners per rescatar ningú i els bancs deixin de ser nacionals; m’agradaria saber com pensen pagar les pensions futures; m’agradaria saber com pensen afrontar l’augment constant d’emigració; la sequera, la destrucció del medi natural; el fet que cada màquina cotitzi a la seguretat social; la desertització de les zones rurals… En fi, m’agradaria saber tantes coses. Però no, només sento que Catalunya és el tió de tots els polítics i que les bastonades surten gratis, tot sigui per arrencar quatre vots d’allà on no poden contrastar les notícies que els han inculcat des de petits.


I sí, resulta que Catalunya està en segon pla pel que fa a la seva presència en campanya, i en canvi, és la protagonista dels cops i la difamació.