Ja n’hem passat unes

Senyores i senyors, sí, ja n’hem passat unes, d’eleccions, i han estat les eleccions espanyoles, de les quals, qui més qui menys, diu que se sent satisfet dels resultats. I és que en certa manera no n’hi ha per a això i molt més, en vista del que podria haver arribat a passar.


Si bé penso que les coses no canviaran gaire, manin els del 155 perpetu o mani l’home dels mil i un principis Sánchez, potser sí que viurem amb ell, ja ho veurem, amb menys sobresalts que amb aquell trio de la marxa de la Legión, amb l’afegit que l’independentisme ha aconseguit més representació que mai al Congrés dels Diputats, i això, sens dubte, que vol dir alguna cosa. Amb tot plegat, la cosa no s’ha acabat aquí i ara ens preparem ja per viure les eleccions que més ens afecten en el dia a dia, les que més repercussió tenen de cara al ciutadà, ja que ens prepararem per votar els nostres ajuntaments i uns altres que també manen bastant, com són els eurodiputats; en el fons, Sánchez només podrà fer el que li deixin fer els que veritablement manen, que mai els votarem ni vostès ni jo mateix, mentre que els alcaldes, sembla que no, tenen una certa facultat més per estirar més per aquí o menys per allà i anar-se’n de tant en tant de la tangent.


A Espanya, doncs, tots semblen contents menys, és clar, el trio del 155 perpetu, però ves que hi farem, el poble de vegades és savi i intenta que el planeta no pateixi més del que ja pateix, però tinc els meus dubtes que els catalans visquem còmodes com si fóssim independents, i és que ve una crisi profunda i un canvi social de què ja sentirem parlar.